Acudir a Batllia sempre té un objectiu molt clar: guanyar.
Guanyar el cas, tenir la raó i imposar la pròpia posició davant de l’altra part.
Però la realitat és sovint, molt més complexa.
Al llarg de la meva experiència professional, he vist persones obtenir una resolució judicial favorable i, malgrat això, sortir amb la sensació d’haver perdut alguna cosa pel camí. Temps, diners, tranquil·litat o, fins i tot, relacions personals que difícilment es podran reconstruir.
Perquè un procediment judicial no és només una qüestió jurídica. És un procés llarg, incert i, en moltes ocasions, emocionalment molt exigent.
Es reviu el conflicte una vegada i una altra.
Igualment, es generen expectatives que no sempre es compleixen i es delega la decisió final en un tercer que, inevitablement, simplifica una realitat.
És en aquest punt quan apareix una pregunta incòmoda, però necessària:
Realment val la pena?
No tots els conflictes s’han de resoldre davant un Batlle
No totes les victòries compensen el cost que impliquen.
Perquè, més enllà del resultat final, cal tenir en compte tot el que comporta un procediment judicial: temps que no es recupera, costos econòmics sovint elevats i una càrrega emocional que s’allarga durant mesos o fins i tot anys.
No és només una qüestió de tenir la raó, sinó de valorar si el recorregut per fer-la valer compensa realment.
Durant molt de temps, la resposta davant d’un desacord ha estat gairebé automàtica: demandar.
Com si acudir als tribunals fos l’única manera legítima de resoldre un conflicte.
I, tot i això, cada vegada és més evident que aquesta no sempre és la millor via.
No perquè el sistema judicial no funcioni, sinó perquè no sempre és la via més adequada per a totes les situacions.
La mediació: una via encara poc utilitzada
En aquest context, la mediació es presenta com una alternativa que encara és poc coneguda, però que pot resultar especialment útil en determinades situacions.
La mediació no consisteix en cedir ni renunciar a la posició d’un mateix, sinó que consisteix en canviar el punt de partida.
En lloc de traslladar el conflicte a Batllia, les parts, amb l’acompanyament d’un professional neutral, treballen per construir una solució que tingui sentit per a ambdues.
I aquesta és, probablement, la gran diferència.
La solució no ve imposada per un tercer, sinó que és el resultat d’un acord entre les parts.
Mentre que en un procediment judicial la decisió és aliena i sovint rígida (amb una part que guanya i una altra que perd), en la mediació són les pròpies parts qui defineixen els termes de la solució. Això permet arribar a acords més ajustats a la realitat, més equilibrats i, sobretot, que siguin més fàcils de complir perquè són les parts qui els proposen.
Perquè quan una solució és consensuada, no només es resol el conflicte, sinó que es comprèn, s’accepta i permet, finalment, tancar una etapa.
A més, ofereix avantatges evidents: redueix els temps, els costos i el desgast emocional. Però, sobretot, permet preservar allò que en un procediment judicial acostuma a deteriorar-se de manera irreversible: la relació entre les parts.
Un element especialment rellevant en conflictes familiars, entre socis o en entorns professionals on les persones hauran de continuar interactuant.
Una solució amb valor jurídic
Així mateix, existeix un element clau que sovint es desconeix.
Els acords assolits en mediació poden tenir la mateixa força que una resolució judicial.
Les parts poden sol·licitar l’homologació judicial de l’acord de mediació, aportant l’acta que el documenta, la qual cosa permet dotar-lo de plena eficàcia jurídica.
Això significa que no estem davant d’un simple acord informal, sinó d’una solució amb valor jurídic, executable i plenament reconeguda.
Evidentment, no tots els conflictes són susceptibles de ser tractats mitjançant la mediació. Hi ha situacions en què la via judicial és necessària i inevitable. Però el que sí que resulta qüestionable és acudir-hi de manera automàtica, sense haver valorat prèviament altres opcions.
Potser el veritable canvi no passa pels tribunals, sinó per la manera com entenem el conflicte.
Perquè tenir raó no sempre és suficient.
I guanyar, de vegades, no és ni de lluny, la millor solució.
