Arriba a Andorra amb 'La Magia Existe'. Què fa especial aquesta funció respecte a les que has fet fins ara?
Andorra no és una funció més… és un pas endavant. És la primera vegada que 'La Magia Existe' surt de casa, i això té alguna cosa molt especial: és com presentar una part de tu a un públic que encara no et coneix… però tens la sensació que quan ho facin, no voldran que marxis. Aquesta funció no és només un espectacle… és una declaració. És a dir: això que he construït funciona, emociona i està llest per viatjar.
El seu espectacle combina màgia, teatre i humor. Quin pes té cada element dins de 'La Magia Existe'?
No hi ha una fórmula exacta, perquè tot està molt integrat. La màgia és la base de l’espectacle, el teatre m’ajuda a donar-li una estructura i una història, i l’humor és clau per connectar amb el públic i trencar la distància. Els tres elements treballen junts perquè l’espectacle funcioni… i perquè jo no sigui qui només qui actua, sinó un més dins del que està passant.
Parla d’una màgia que va més enllà dels trucs i busca emocionar. Com es construeix aquesta connexió amb el públic?
La connexió no es construeix amb tècnica… es construeix amb veritat. Quan surto a l’escenari no intento impressionar, intento compartir el que sento i el que penso. I sempre ho faig des d’un lloc molt personal: positiu, amb bon rotllo, amb ironia… Fer-ho des de la transparència fa que el públic comparteixi què està passant. Miro al públic, parlo amb ells, els escolto… i a partir d’aquí passa la màgia de veritat. M’encanta trencar la quarta paret, però fer-ho d’una manera en què tothom se senti còmode. És un espai on qualsevol pot ser qui és, sense filtres. Els trucs sorprenen, sí. Però el que fa que algú recordi l’espectacle… és com s’ha sentit.
L’espectador actual busca experiències. Què viurà exactament el públic que vingui a veure’t a Escaldes-Engordany?
Viurà alguna cosa que no es pot explicar del tot. Riurà, s’emocionarà, participarà… però sobretot, sentirà que forma part del que està passant. No és un espectacle per mirar… és un espectacle per viure. El públic no és espectador, és part activa del que passa a escena. I quan surten, molts no parlen del que han vist… sinó de la bona energia amb què marxen.
«M’encanta trencar la quarta paret, però fer-ho d’una manera en què tothom se senti còmode»
Situa el públic al centre de l’acció. Fins a quin punt la improvisació forma part del seu xou?
La improvisació és clau, ja que el xou és una barreja de màgia amb 'stand up comedy' improvisat. Hi ha una estructura, sí. Però el que passa dins… depèn del públic. Cada persona que puja a l’escenari, cada reacció, cada mirada, cada comentari… canvia el moment. Per això cap funció és igual. I per això, fins i tot jo, descobreixo coses noves cada dia… I em sorprenc!
Amb només 27 anys ja acumula més de 2.500 funcions. Quin ha estat el moment clau que ha marcat la seva trajectòria?
Els moments claus són sempre una decisió. La decisió de deixar-ho tot per la màgia, quan encara no tenia garanties. Hi havia dubtes, hi havia gent que no ho entenia… però jo sabia que si no ho feia, m’anava a quedar amb la sensació de “i si…?”. Aquell moment no es veu, però ho canvia tot. I, per altra banda, el moment més recent ha estat estrenar 'La Magia Existe' en un teatre a Barcelona. Era entrar en un terreny desconegut, assumir un repte que mai m’havia atrevit a tocar… i que m’ha fet créixer molt com a artista.
Ha actuat en espais de referència i amb marques importants. Com influeix aquesta experiència en el tipus d’espectacle que presenta avui?
M’ha donat perspectiva. He après a adaptar-me, a entendre diferents públics, a gestionar escenaris grans i petits… però sobretot, m’ha ajudat a fer que qualsevol persona senti que l’espectacle connecta amb ella. Aquesta experiència m’ha fet més precís… i també més honest.
«Quan surto a l’escenari no intento impressionar, intento compartir el que sento i el que penso»
Més enllà de l’entreteniment, què significa per a vostè la màgia i què li agradaria que el públic s’endugués després de veure’l?
Per a mi, la màgia és una manera de viure. És una manera una mica estranya de viure en societat… però sense acabar de formar-ne part del tot. És entendre que, tot i que hi hagi coses impossibles d’explicar o problemes que semblen no tenir solució… sempre hi ha una manera de fer-ho. I també és tot el que passa quan puges a un escenari: Et despulla per dins, et fa créixer, et fa treballar l’autoconfiança, la superació… i t’obliga a ser honest amb qui ets, encara que a vegades no sigui fàcil. Tot això apareix entre línies a l’espectacle. Vull que el públic marxi amb una energia diferent… sentint que, com a mínim per una estona, ha viscut el present intensament i que tenen ganes de continuar-ho fent.
Aquesta és la seva primera actuació internacional. Què representa Andorra en aquest moment de la seva carrera?
És la primera vegada que presento 'La Magia Existe' fora i ho visc com el següent pas del projecte. Fa temps que treballem perquè això passi, i aquest moment marca un abans i un després. És quan el projecte comença a expandir-se de veritat. És obrir la porta a tot el que ve més tard.
La màgia contemporània viu un bon moment a Europa. Cap a on creu que evoluciona aquest tipus d’espectacles?
Cap a una màgia més humana. Un tipus d’espectacle pensat per a la gent d’ara. Ja no som només espectadors… volem ser protagonistes, tenir veu. És una màgia menys enfocada a demostrar… i més en connectar. Més experiència, menys exhibició. La gent ja no vol seure a la butaca i veure un xou des de la llunyania… vol sentir-ho en primera persona. I la màgia té una cosa molt potent: ens permet fer-ho possible molt fàcilment.
