L’entrada en vigor del Sistema d’Entrades i Sortides (EES) de la Unió Europea no és una sorpresa del darrer minut, sinó un canvi tectònic en la gestió de les fronteres de l’Espai Schengen. Per a Andorra, aquest sistema representa un desafiament que va més enllà de la simple tecnologia biomètrica; és una prova de foc per a la nostra capacitat de previsió i la nostra agilitat administrativa.
Les Dades sobre la taula: què és l’EES?
El sistema, la plena operativitat del qual s’espera per al 10 d’abril de 2026, elimina el tradicional segellat manual de passaports. En canvi, registra electrònicament les dades biomètriques i les dates d’entrada i sortida de cada ciutadà extracomunitari. Per a un treballador argentí, peruà o colombià que ve a Andorra, el rellotge dels noranta dies d’estada màxima a l’espai Schengen ara és mil·limètric. Ja no hi ha marge per a l’error ni per a la interpretació laxa d’un segell borrós.
És important aclarir que aquesta columna no busca victimitzar l’emigrant ni l’empresari, ni de bon tros culpar el Govern. L’objectiu és la cerca de solucions conjuntes abans que els problemes es tornin estructurals.
El mirall de la crisi: El cas de l’Associació Argentins
No podem oblidar el que ha passat fa tot just uns mesos. L’Associació Argentinos en Andorra va alçar la veu per advertir sobre les implicacions de l’EES. Lamentablement, en un inici es va subestimar el seu avís, titllant d'”alarmistes” els que només buscaven protegir l’estabilitat de la temporada.
La realitat va obligar a un gir de timó: no només es va haver de confirmar l’entrada en vigor del sistema, sinó que el Govern es va veure forçat a canviar les lleis migratòries i les quotes d’hivern a escassos dies de començar la Quota d’hivern. S’accionà sol davant la veu de l’associació, demostrant que ells tenien el pols del carrer més clar que moltes oficines. Actualment, Andorra només està exigint un dels tants requisits que l’EES monitoritzarà; el risc és que, de cop, el sistema demani la resta i tornem a arribar tard amb les normatives.
Entre el Rumor i la Realitat Operativa
En aquest escenari, s’esperava que ja estigués plenament publicat i informat (potser operatiu) el pla de contractació al país d’origen. Però el silenci administratiu actual ha deixat espai al rumor. Als passadissos es parla de suposats tripijocs diplomàtics i empreses que lucrarien amb certificats laborals.
Hem de ser contundents: ara com ara són només xafarderies i xerraires. Tot i això, que el riu soni és símptoma de falta de transparència. Quan les institucions no informen amb claredat, la sospita es converteix en l’única moneda de canvi i afecta la reputació de tots els implicats.
L’impacte al teixit empresarial i humà
L’empresari andorrà no és una víctima, és un actor que necessita regles del joc clares. Contractar algú que l’EES bloquegi a la frontera per haver esgotat els dies previs a Europa suposa una pèrdua d’inversió i vacants impossibles d’omplir al gener.
D’altra banda, sovint, des de les oficines calefaccionades, s’oblida que darrere de cada permís hi ha una persona que ha invertit els seus estalvis i esperances. El treballador extracomunitari és la “moneda de pagament” amb què Andorra sosté el seu motor turístic. Subestimar el seu esforç o decidir el futur sense transparència és un error estratègic.
A cerca de solucions, no de culpables
Aquesta reflexió és una crida a l’acció i a l’ordre. Necessitem seguretat jurídica, transparència total sobre la contractació en origen per dissipar qualsevol ombra de dubte i, sobretot, respecte institucional cap a les associacions que actuen com a radars primerencs.
Andorra té la possibilitat de liderar una transició ordenada. Que el pròxim canvi normatiu no arribi per la pressió d’un conflicte, sinó per una planificació que respecti tant l’empresari que arrisca com el migrant que ens ve a ajudar a construir país.
