Mari Cruz Sánchez és una dona de 68 anys molt familiar i li encanta estar rodejada d’amics i gent que estima. Fa més d’un any que li van detectar càncer de pulmó, i gràcies al tractament i els ànims de la seva família s’està curant.
– Com es va sentir en assabentar-se que tenia càncer?
–Em va caure el món a terra, em vaig enfonsar, penses el pitjor i ho veus tot negre. Em pensava que se m’acabava la vida, tenia un nivell quatre i quan el metge em va fer partidària del meu estat i de l’avenç de la malaltia em vaig enfonsar, inclús li vaig demanar al doctor els dies que em quedaven de vida.
-Quin tipus de càncer pateix?
-Càncer microcític de pulmó, nivell 4.
-Que és la quimioteràpia i la immunoteràpia?
-La quimioteràpia és l’ús de fàrmacs per destruir les cèl·lules canceroses. Aquest tipus de tractament contra el càncer actua evitant que les cèl·lules canceroses creixin, es divideixin i formin més cèl·lules.
La immunoteràpia és un tipus de tractament per al càncer on s’utilitzen substàncies produïdes pel cos per millorar el sistema immunitari i ajudar el cos a trobar i destruir les cèl·lules canceroses. Es pot tractar sola o en combinació amb quimioteràpia que és el mètode que em van recomanar a mi.
-Com ho està superant? De qui té ajuda?
-Vaig pensar molt, sobretot en els meus fills, creia que no els veuria més, i això és el que em va donar força per tirar endavant. Em donen suport els meus fills, amics i amigues, i els nets, i em sento molt recolzada per tothom gràcies a Déu.
-Com li afecta el tractament de la quimioteràpia i la immunoteràpia a nivell físic i psicològic?
-És dur i afecta molt. Quan t’ho injecten no notes res, però els efectes secundaris són durs, encara que he tingut la sort de no patir els més forts. A nivell psicològic és dur i costa tirar endavant.
-Com se sent des que va entrar al grup de les Valentes?
-Tinc una amiga que és cartera i em coneix molt. Es va assabentar que tenia la malaltia i arran d’això em va demanar si volia incorporar-me al grup de les Valentes (WhatsApp). Som un grup de dones i mitjançant aquest demanem dubtes sobre la malaltia i parlem de moltes altres coses no relacionades amb ella. El passat 26 de març vaig assistir al meu primer dinar amb el grup de les Valentes.
-Per a vostè què és pitjor, el diagnòstic o la manca de diagnòstic?
-La manca de diagnòstic, jo m’estimo més que m’ho diguin tot. Sé molt perquè al meu home el vaig cuidar jo fins que va morir de càncer.
-Què li diria a la gent que pateix aquesta malaltia?
-Que no s’enfonsin, que siguin valents i tirin endavant. Hi ha tractaments nous que van molt bé. I que lluitin i es recolzin amb la gent que els estima.
