Quins plans i com reivindiquen vostès aquest 8M?
El 8 de març és el dia per reivindicar socialment la igualtat, però per a nosaltres cada dia al calendari és el dia de treballar per la igualtat i aquest és el nostre mantra com a secretària d'Estat.
Posats a enviar un missatge per a aquest 8M, diria l'eslògan d'enguany que és '8M som totes'. L'hem elaborat des del Govern, els set comuns i l'Institut Andorrà de les Dones.
Què significa per a tu ocupar aquest càrrec?
Per mi és una responsabilitat, és un compromís i evidentment és un orgull ser secretària d'Estat d'Igualtat i participació ciutadana. De fet, em van proposar aquest càrrec ho vaig acceptar perquè crec sincerament que la igualtat és una qüestió fonamental i per la qual crec que aquest govern hi aposta fermament.
Quins han estat els principals reptes com a tal del càrrec?
Bé, de fet, la legislatura passada es va aprovar la Llei d'Igualtat, una llei que calia desplegar normativament i aquest ha sigut el principal objectiu de la secretaria d'Estat. Avui et puc dir que ja hem posat fi a tot el desenvolupament normatiu de la llei i ara ens podrem centrar a terme més accions per assolir la igualtat entre homes i dones.
Un altre repte és que em vaig posar l'impuls del permís de naixement igualitari a proposta de l'Associació de Dones d'Andorra. Ara ho tenim a tràmit parlamentari i espero que durant aquest trimestre el Consell General l'acabi aprovant.
I després una de les altres qüestions que ens vam posar com a prioritàries és la d'ampliar les accions per la reeducació de la violència envers les dones.
I de fet, el 25N passat vam engegar una campanya anual amb l'eslògan 'Destapa la violència. No sempre deixa marca'. A aquesta campanya l'objectiu era sensibilitzar a la ciutadania sobre el fet que la violència no és sempre visible, així com donar visibilitat a totes les formes de violència de gènere. A més de donar eines per identificar i reconèixer també situacions de violència.
Quines dificultats s'han trobat per impulsar aquestes polítiques d'igualtat en un entorn com és l'andorrà?
Bé, de fet, l'entorn andorrà és un entorn molt petit i en aquest sentit ens permet fer les coses més positives, així com actuar de forma més àgil sobre algunes qüestions i quan hi ha problemes o en casos de problemes ens és més àgil la seva solució. També, el treball entre les institucions és molt més fàcil de modular. Per exemple, el Programa Quadrional d'Igualtat que va aprovar el Govern fa dues o tres setmanes, es va aprovar amb el suport de set Comuns i l'Institut d'Andorra de les Dones. Aquest programa té l'objectiu de promoure una societat on la igualtat entre homes i dones i la no discriminació siguin els eixos centrals de l'acció pública, mitjançant polítiques que fomentin la transversalitat, l'equitat, la corresponsabilitat i la sensibilització davant de les desigualtats de gènere.
Heu definit un eix transversal per desenvolupar aquestes polítiques i què estigui en l'agenda política?
Sí, de fet, treballem cinc línies estratègiques que són les que van plantejar l'inici de la legislatura el 2023. La primera línia estratègica és tot el que té a veure amb la transversalitat, perquè la igualtat s'entén per aplicar polítiques de nivell transversal. Aquí vam crear la Comissió Tècnica Interministerial, és a dir, hi ha referents d'igualtat a cada ministeri que ens permet tenir una persona referent amb qui poder comunicar les accions que està duent a terme dins de cada ministeri en l'àmbit d'igualtat.
Havia de ser una persona que tingués la visió més transversal del ministeri i la gran majoria dels referents d'igualtat són direccions o secretaries d'estat.
També en aquesta línia estratègica de la transversalitat també tenim la Comissió Institucional, que és aquesta comissió que es va constituir per desplegar aquest programa d'igualtat quadrional, perquè també necessitàvem referents en els set comuns i necessitàvem poder-nos fer reunions per elaborar aquest programa quadrional i desplegar les accions que eren més prioritaris a dur a terme a escala de país.
Després, la segona línia estratègica, tenim tot el que té a veure amb les accions que duem a terme de sensibilització i de prevenció en diades internacionals, com pot ser el 8M, el 25 de novembre, el dia europeu de tràfic d'éssers humans, diades internacionals.
Posteriorment, també intentem fer accions de sensibilització sobre altres temes que no s'emmarquen en diades internacionals, en aquesta línia vam fer l'any passat un cinefòrum sobre la càrrega mental, que també és un tema que creiem que és prioritari poder tractar, poder fer prevenció, poder fer sensibilització, etc.
La tercera té a veure amb tot el que és el treball i l'ocupació, i aquí entrarien tots els plans d'igualtat, el seguiment que hem fet d'aquests, les coordinacions de plans d'igualtat que hem tingut amb la Confederació Empresarial Andorrana i amb la Cambra de Comerç, que hem fet accions conjuntes amb ells per intentar que aquests plans d'igualtat surtin.
El que volem és que les empreses estiguin compromeses amb la igualtat, no que hagin de fer un pla d'igualtat per fer un 'check' dins del que s'encomana.
Després la quarta línia estratègica és tot el que té a veure amb l'educació formal, l'educació no formal, el lleure i l'esport. I aquí és d'on entren els tallers que fem a les escoles sobre igualtat i prevenció a la violència de gènere, això ho fem a segona ensenyança. Posteriorment, tot el que s'està treballant a escala de currículum sobre coeducació a maternal, primària, segona ensenyança i fins a batxillerat, per això vam fer també l'any passat aquell dossier pedagògic per als docents perquè poguéssim trobar activitats per poder treballar la igualtat, però no com una assignatura puntual de tutoria, sinó que la igualtat fos a nivell més transversal que es podia treballar des de la llengua catalana, des de l'educació física, des de les ciències naturals.
Totes aquestes accions que s'impulsen mantenen algun grau de resistència, sigui social o institucional? Quin seria el que està més present o el més rellevant?
Sempre tenim certes reticències és el que implica o el que significa governar, que prens decisions i en aquesta presa de decisions sempre hi ha factors que estan a favor i altres en contra. En la igualtat es veu molt més, cal molta pedagogia, perquè no només estem parlant de qüestions ideològiques sinó que són canvis sobre estructures socials que estan molt arrelades, però no només al nostre país, si ho veiem arreu del món.
Sincerament, soc optimista i crec que en els darrers anys s'han fet passos molt importants i espero que puguem fer-ne més com pot ser amb el cas de l'aprovació i la posada en funcionament d'aquest permís de naixement igualitari.
Quins és el panorama actual de la igualtat entre homes i dones al país?
En els darrers deu anys s'han fet canvis socials i legislatius per caminar cap a la igualtat, que encara queda molt canvi per fer, sí, en queda molt, però estem compromesos amb la igualtat i continuarem treballant per intentar revertir al màxim aquestes situacions de desigualtat que encara trobem.
Considera que hi ha drets bàsics de les dones que encara no s'estiguin complint plenament aquí al país?
Com a dona, jo considero que encara hi ha molta feina per fer. Com a secretària d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana puc afirmar que el Govern treballa per assolir la igualtat entre homes i dones i per garantir, sobretot, els drets bàsics de les dones al nostre país.
Però hi ha grups que mantenen el contrari i que exigeixen el compliment d'aquests drets.
Nosaltres hem fet el nostre camí, n'hem desplegat les nostres línies estratègiques, no ens centrem tant en les reticències, el nostre objectiu és avançar al màxim i sempre dic que les escaletes amb igualtat s'han d'anar pujant a poc a poc, fent molta pedagogia per intentar aconseguir el màxim d'aliats possibles i no detractors.
Quin és el nivell actual de presència femenina en càrrecs directius o juntes directives?
A escala política i institucional, és a dir, en els principals espais de decisió d'aquest país, podem afirmar que hi ha paritat entre dones i dones. En l'informe que es va publicar recentment de dones en la política, que estava elaborat per la Unió Interparlamentària (UIP) i ONU Dones reflecteix que Andorra és el sisè país del món amb més dones en el gabinet ministerial. De fet, de 12 ministeris, sis estan encapçalats per dones i sis estan encapçalats per homes. Per tant, es considera que sí que hi ha paritat i després a escala de Consell General també hi ha paritat amb 14 conselleres i 14 consellers.
A escala política i institucional sí que podríem afirmar que les dones han trencat el sostre de vidre, però no obstant també t'he de dir que a escala empresarial sí que existeix aquest sostre de vidre. Treballem perquè de mica en mica es vagi avançant en aquest sentit i aquest seria un dels objectius dels plans d'igualtat, que al final la igualtat és cosa de tots i amb això també s'hi suma la iniciativa privada de la xarxa de dones i empreses que treballa per aconseguir la igualtat en aquest àmbit.
La bretxa salarial continua sent una realitat aquí al país?
Si t'ho negués ara seria que no veig la realitat. Tot i que considero que la societat andorrana ha fet molts passos endavant per avançar en aquesta igualtat entre dones i dones, però evidentment queda molt camí per fer.
Des de l'administració general sí que ens vam centrar, sobretot l'any passat al 8M, en treballar la igualtat en l'àmbit laboral perquè evidentment som conscients que també cal avançar en aquest tema.
Quin impacte té aquesta desigualtat econòmica en les dones, especialment en col•lectius vulnerables?
La desigualtat econòmica crec que no és només una qüestió d'ingressos sinó un factor estructural que perpetua la desigualtat de gènere. Llavors, afrontar-la requereix polítiques públiques integrals, és a dir, ocupació de qualitat, corresponsabilitat en les cures, protecció social en perspectiva de gènere, mesures específiques per als col•lectius més vulnerables i per aquest motiu des de la Secretaria he estat treballant braç a braç amb el Ministeri d'Afers Social i el Ministeri d'Economia per establir aquestes polítiques públiques més transversals, que ens puguin donar resposta no només amb ajudes assistencials, sinó amb recollida de dades, perquè la recollida de dades ens permet dissenyar polítiques públiques acordades a la situació actual. Si no tenim dades, no tenim diagnosi i si no tenim diagnosi no podem aplicar la conciliació laboral i familiar.
D'aquestes assignatures pendents, la conciliació laboral i familiar també n'és una?
Sí, i tant. La conciliació, sense cap mena de dubte, també ho és, una assignatura pendent. Per això vam impulsar el permís de naixement igualitari per poder treballar en aquesta conciliació laboral, familiar i personal. Sabem que no és suficient, però sí que és un primer pas per treballar per aquest tema en tots els seus sectors econòmics.
Des de la Secretaria, com s'aborden les diferències generacionals en aquesta percepció de la igualtat?
Bé, jo crec que cada generació ha crescut i s'ha educat en un context determinat i això pot influir en la percepció sobre la igualtat entre dones i homes. Segurament, no sé, si li demanem a una dona nascuda a mitjans del segle passat, l'hi semblarà que el fet de tenir el dret al vot, o a tenir un compte corrent propi o el dret al divorci són avanços molt grans, però si li demanem a una noia que hagi nascut l'any 2000, doncs potser ens dirà que aquests drets ja estan més que assolits i consolidats i que encara queda molt per assolir la igualtat i potser plantejarà altres drets i qüestions a desenvolupar.
En aquest sentit, confiem en el fet que cal fer aquesta escolta activa a qualsevol evolució, i per això és important que les polítiques d'igualtat s'implantin de forma transversal perquè si ho reduïm només amb un ministeri això seria massa reduccionista i al final no tindria un efecte real en l'avanç dels drets en aquesta matèria.
