Continua marcant fites històriques pel taekwondo andorrà, ocupant actualment el 28è lloc del rànquing mundial i podent asseure’s a la taula de les grans referents esportives del Principat. Ella és la Naiara Liñán, amb qui parlem després d’un 2025 d’ensomni, dels reptes que es marca a curt i llarg termini i d’aquest esport de contacte des d’un vessant femení.
L’últim resultat ha sigut un cinquè lloc al Canadà, però venint de tancar un 2025 d’ensomni. Quin balanç fa de tot plegat?
Crec que el balanç és molt positiu. Veníem d’un 2025 molt bo, amb resultats importants, i començar el nou any amb un cinquè lloc al Canadà en una competició internacional G2, que és d’un nivell molt alt, també té molt valor. Evidentment, quan competeixes sempre vols més i lluites per les medalles, però aquest resultat també em serveix per veure que hem començat fort l'any i que estem competint a bon nivell. Ara toca continuar treballant i millorant detalls de cara a les pròximes competicions.
Entenc que la lesió a la costella ja és cosa del passat, no?
Sí, per sort. Va ser un període complicat perquè les lesions sempre et frenen una mica el ritme, sobretot perquè va coincidir amb competicions importants com el Mundial sub21 o l'Europeu de pesos olímpics. Tot i això, hem treballat bé la recuperació i ara em trobo bé físicament. En aquest sentit, poder tornar a competir a bon nivell i començar la temporada amb un resultat com el del Canadà també és un senyal que estem en la bona línia.
Quines cites queden per davant, a curt termini, i amb quins objectius les prens?
Ara venen uns mesos amb bastants cites. A curt termini tenim el G2 d'Eslovènia aquest cap de setmana i l'Open d'Espanya G1 a l'abril, que serviran per continuar sumant combats i punts al rànquing. Més endavant arribarà una cita molt important com l'Europeu Sènior a Alemanya, al maig, que és un dels grans objectius de la temporada.
Després també hi haurà competicions com la Presidents Cup G3 a Alemanya, al juny. I l'Europeu per clubs G1 a Bòsnia, que sempre són bones oportunitats per competir a bon nivell. I més endavant, a l'agost, arribaran els Jocs del Mediterrani, la cita més important de l'any. L'objectiu és continuar creixent competició a competició, sumar experiència i intentar estar lluitant per les medalles en les cites més rellevants.
I més amb una visió de futur? Ja ha mencionat els Jocs Mediterranis d'aquest 2026, però també hi ha els Jocs Europeus i el Mundial de l'any vinent i, sobretot, els Jocs Olímpics de Los Angeles el 2028.
Ara mateix, l'objectiu principal són els Jocs del Mediterrani, que són la cita més important d'aquest curs i on volem donar el millor de nosaltres mateixos. Després d'aquesta competició, ens centrarem en els Jocs Europeus i el Mundial del 2027, amb l'objectiu final d'arribar als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 en la millor posició possible. Ara mateix estem al lloc 28 del rànquing mundial, i cada competició compta, sobretot, perquè a setembre de 2026 tot es posa a zero de nou, així que cada punt i experiència acumulada serà clau.
És aquesta darrera cita la que té marcada amb vermell al calendari?
Sí, exactament. Els Jocs Olímpics són la gran cita marcada en vermell. Tot el que fem ara, des dels punts de rànquing fins a l'experiència en competicions internacionals, té com a objectiu preparar-nos per classificar-nos-hi i arribar en la millor forma possible.
Fa un parell d'anys, en una altra entrevista, em va dir que, segons el seu entrenador, estava al 60% del seu potencial. Fins on arriba ara que ja està entre les millors del planeta?
Ha sigut un gran camí des d'aquell 60%. Ara mateix em sento molt més completa, tant físicament com tàcticament, i crec que estic competint a prop del meu màxim potencial. Encara hi ha marge de millora, sobretot en detalls i consistència en competicions internacionals, però estar entre les millors del món és un senyal que el treball fet els últims anys està donant els seus fruits.
En clau femenina, és clar que vostè és una de les referents del país. Com la fa sentir, això?
És un sentiment molt especial i motivador. Compartir espai amb referents, com poden ser la Mònica Doria o la Gina del Rio, entre altres, i poder inspirar les noves generacions és un honor. Em fa sentir orgullosa de la feina feta i també amb la responsabilitat de continuar treballant dur perquè l'esport femení a Andorra continuï creixent i mantenint-se en un alt nivell.
L'esport en general, però a mi em fa la sensació que també el taekwondo, ha estat tradicionalment un món masculí. Quins reptes s'ha trobat com a dona en aquest entorn?
És cert que els esports en general han estat tradicionalment dominats pels homes, especialment els de contacte, però just en el taekwondo es pot veure cada vegada més aquesta varietat entre dones i homes. Això és molt positiu i reflecteix el canvi que està vivint l'esport. Personalment, m'ha fet més forta i m'ha ensenyat a ser perseverant, valorant cada avançament que fem com a esportistes i com a dones en el taekwondo.
Creu, però, en aquest sentit, que queda feina per fer?
Sincerament, crec que ara mateix ja es dona la mateixa visibilitat entre nois i noies en el taekwondo, cosa que és molt positiva. Evidentment, sempre es pot seguir millorant en recursos i oportunitats, però la diferència en cobertura i reconeixement ja és molt menor que fa uns anys, i això ajuda molt a fomentar la igualtat dins de l'esport.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
