Lliçons per a Andorra

La UE i Mònaco -conjuntament- van acordar suspendre les negociacions sobre l’Acord d’associació el 15 de setembre del 2023.

Primera pregunta: És cert que la UE seria venjativa i va posar a Mònaco a la llista grisa del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) com a càstig, pel fet que Mònaco i la UE van suspendre les negociacions?

El 28 de juny de 2024, el GAFI -i no la UE- va posar al Principat de Mònaco en la llista grisa de “vigilància reforçada”. El GAFI és un organisme intergovernamental creat el juliol del 1989 durant una reunió del G7.

Actualment, el GAFI està format per 40 membres -entre ells la UE- i uns 150 observadors. El procés de decisió de la inclusió d’un país a la llista grisa comporta una avaluació del Grup de Revisió de Cooperació Internacional del GAFI (ICRG, per les seves sigles en anglès), el qual està format per experts dels 40 membres del GAFI. Finalment, la decisió d’incloure un país a la llista grisa del GAFI es pren en sessió plenària d’aquest organisme -per consens- i, si cal votar, la UE sols té 1/40 dels vots. Per tant, per molt que es vulgui distorsionar la veritat, la inclusió de Mònaco a la llista grisa del GAFI no pot ser un caprici venjatiu de la UE.

Tanmateix, la UE va posar a Mònaco a la seva llista grisa al juny 2025. Un any després que el GAFI. La UE va prendre aquesta decisió per què la llista grisa de la UE segueix el mandat de la llista grisa del GAFI. Tampoc té res a veure amb la suspensió de la negociació de l’Acord d’associació (AA).

Tots els comentaris sobre si Mònaco -des del juny 2024 fins ara- ha sortit o no ha sortit de la llista grisa del GAFI són absurds o distorsionadors de la realitat. La veritat és que la primera avaluació per a la sortida de Mònaco de la llista grisa del GAFI tindrà lloc al cap de dos anys. És a dir, al juny 2026. Una decisió que el GAFI prendrà d’acord amb els informes que han començat a elaborar aquest gener 2026.

Segona pregunta: Per què Mònaco és poc vulnerable a la seva inclusió a la llista grisa?

La inclusió a la llista grisa del GAFI té impacte en les finances d’un Estat, especialment quan aquest Estat ha de refinançar deute públic. Per al Govern d’Andorra seria un problema estar a la llista grisa del GAFI, a causa de l’important deute públic que ha de refinançar als mercats internacionals i atès que les finances domèstiques no poden cobrir aquest creixent deute públic. En canvi, el Govern de Mònaco no ha tingut aquest problema per una raó molt clara: Mònaco no té deute públic i disposa d’una important reserva de diners de l’Estat. La realitat és que el Fons de Reserva Constitucional (FRC) de Mònaco és un fons sobirà estratègic d’uns 8.000 milions EUR. Un fons creat per la Constitució de Mònaco, article 41.

Tercera pregunta: Quin impacte ha tingut la llista grisa en l’evolució del PIB a Mònaco?

Encara que Mònaco va entrar a la llista grisa del GAFI a l’estiu de l’any 2024, el PIB del mateix any va assolir el record de 10.250 milions EUR. Amb un creixement del 8,6% anual. El PIB per càpita continua sent el més elevat del món, superant actualment els 250.000 USD per persona.

Quarta pregunta: Quin impacte ha tingut la llista grisa en l’accés a l’habitatge a Mònaco?

Els gairebé 10.000 nacionals de Mònaco encara tenen un accés garantit a un habitatge dins del territori nacional. La llista grisa no ha afectat en res la capacitat de l’Estat a mantenir un parc d’uns 3.900 habitatges (de 2, 3 i 4 habitacions) per a una població de 10.000 nacionals que ocupen el 80% d’aquest patrimoni immobiliari anomenat “sector domanial”. La planificació és que aquest sector superarà les 5.000 unitats en 2030.

Totes les institucions monegasques s’han posat a treballar per assolir les fites que ha marcat el GAFI. Mònaco no vol estar a cap llista grisa. És evident que una llista grisa no té res de positiu. El que és positiu és tenir un model de país que permeti superar aquests problemes, de forma que es pugui mantenir el creixement i garantir la qualitat de vida a la ciutadania.

La lliçó és clara:

L’èxit econòmic i social d’un país deriva de si té -o no- un model de país adient. Tenir o no tenir un AA, o estar o no estar a una llista grisa tindran efectes diferents segons quin sigui el model de país.

Per exemple, Mònaco ja disposa de lliure circulació de béns i serveis amb la UE gràcies als seus acords històrics d’unió duanera amb França i gaudeix d’un IVA homologat. Per tant, l’AA li aportava poc pel lliure trànsit de béns i serveis i l’exposava a obligacions inassolibles de tractament igualitari a ciutadans de la UE i a ciutadans monegascs en l’accés als habitatges «domanials».

El model de país de Mònaco està basat en el fet històric que gaudeix de tren internacional i d’una densa població francesa i italiana a proximitat amb el resultat que més del 80% dels assalariats a Mònaco són fronterers -sense causar tensions socials ni logístiques a França ni a Itàlia-. La realitat d’Andorra és molt diferent. No es poden copiar models de país, s’han de dissenyar.

El problema d’Andorra és que durant els darrers 15 anys ha evolucionat vers un model de país on el creixement d’Andorra ve liderat pel monocultiu d’una construcció per a nous residents de rendes altes. Un model que no aporta llocs de treball d’alt valor afegit, que no pot pagar sous alts. El resultat és el desplaçament de la població andorrana fora dels seus barris, de la seva parròquia, del seu país. Aquest model ha explotat amb les lleis d’oberta econòmica que han legalitzat les pràctiques especulatives del nostre entorn. El problema essencial és que l’actual model econòmic del ‘totxo’ de luxe rebentarà la nostra societat si hi afegim la lliure circulació de capitals i el lliure establiment que legalitzaria l’AA.

La lliçó és clara: AA o llistes grises, per exemple, no són bons ni dolents per ells mateixos. Poden tenir efectes neutres o molt dolents segons el model de país. Per al model de Mònaco la llista grisa és neutra i l’AA seria socialment negatiu. Per al model d’Andorra la llista grisa seria dolenta i l’AA seria socialment explosiu.

I que ningú es pensi que l’AA crearà un model de país. La formulació d’un model de país és quelcom molt més complex que un acord amb Brussel·les.