La segona sessió del judici derivat de ‘l’Operació Llops’ al Tribunal de Corts ha estat marcada per la continuació de la declaració del primer acusat i, especialment, per la intervenció del segon processat, també de nacionalitat peruana, qui ha assegurat que no té cap vinculació amb el tràfic de drogues i que el seu únic error va ser acceptar guardar una bossa amb estupefaents a un company de pis.
El primer acusat ha completat aquesta tarda la seva declaració, iniciada en la primera sessió, reiterant el seu penediment i negant haver venut droga en discoteques, festes o llocs d’oci. Així, ha admès algunes vendes puntuals, assegurant que en algun cas va subministrar cinc grams en tres ocasions a una mateixa persona, però ha defensat que mai va obligar ningú a comprar i que no va introduir droga al seu lloc de treball. També ha insistit que no té antecedents penals i que la seva principal preocupació, des que és a la presó, és la situació dels seus fills al Perú, especialment el nen de sis anys amb autisme.
“La droga no era meva”
Seguidament, ha declarat el segon acusat, qui ha demanat respondre únicament a les preguntes de la seva advocada. Així, ha explicat que resideix a Andorra des de fa 11 anys, dos dels últims a la presó per aquest afer, i que des de la seva arribada sempre ha treballat. A continuació ha recordat que el dia dels fets es trobava al seu lloc de feina mentre la Policia registrava el seu domicili.
Segons ha relatat, la droga localitzada a la seva habitació no era seva. “Se l’estava guardant a un company i vaig acceptar fer-ho per uns dies”, ha afirmat davant el tribunal. El processat ha explicat que és el titular del contracte de lloguer del pis i que havia rellogat una habitació a aquest company, qui li hauria demanat que li guardés la substància perquè la seva dona no se n’assabentés. “Estic aquí per això, però jo no m’he lucrat per res relacionat amb les drogues. El meu únic error és guardar una bossa que no és meva”, ha remarcat.
“Estic aquí per això, però jo no m’he lucrat per res relacionat amb les drogues. El meu únic error és guardar una bossa que no és meva” – Segon acusat
A més, també ha negat que els diners trobats a la seva habitació fossin seus. Pel que fa als més de 700 euros localitzats a la taquilla del seu lloc de treball, ha assegurat que corresponien al pagament del lloguer que li havia fet el company de pis i que encara no havia tingut temps d’ingressar al banc.
Qüestionat per la seva relació amb els estupefaents, el segon acusat ha estat taxatiu en la seva defensa: “Mai he sigut proveïdor de res. Mai he traficat en droga. Ni compro, ni venc ni consumeixo”. De fet, ha indicat que se li va practicar una prova de tòxics que va donar resultat negatiu i que compaginava dos llocs de treball amb hores extres, fet que, segons ha dit, li deixava poc marge per a qualsevol altra activitat.
Després dels fets, ha puntualitzat que va demanar al company que abandonés el pis. “Si jo estigués lligat a la droga amb ell no el faria fora. És lògic”, ha argumentat, detallant que fins i tot li enviava ofertes de pisos perquè marxés. A més, ha assegurat no tenir cap relació amb la resta d’acusats presents a la sala.
Després dels fets, ha puntualitzat que va demanar al company que abandonés el pis. “Si jo estigués lligat a la droga amb ell no el faria fora. És lògic”
En l’àmbit personal, ha exposat que està casat i té una filla de cinc anys a qui fa dos anys que no veu. En aquest context, ha relatat que, de mutu acord amb la mare de la menor, li han fet creure que ell es troba treballant en un altre país fins que la situació judicial es resolgui. “L’he vist per videotrucada i em pregunta quan vindré. No és fàcil per a mi”, ha confessat.
La seva intervenció ha conclòs amb una mostra de penediment: “Me’n pendeixo molt d’haver guardat una cosa que no és meva per evitar que ell tingués problemes amb la família”. Amb aquesta declaració s’ha tancat la segona sessió del judici, la qual continuarà dimarts al Tribunal de Corts amb les intervencions dels sis acusats restants.
