El president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, ha advertit que, en cas d’esgotar-se el fons, l’Estat hauria d’assumir aportacions que podrien arribar als 400 milions d’euros anuals en els exercicis de més dèficit per cobrir la diferència entre les cotitzacions ingressades i les pensions abonades. En declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana, Cinca ha matisat que aquesta xifra es produiria “durant els moments de més dèficit”, però ha alertat de la magnitud de l’impacte.
“El pressupost de l’Estat avui en dia deu estar al tomb dels 700 milions d’euros per fer tot”, ha recordat, per tot seguit plantejar l’escenari: “Imaginem, llavors, 300 o 400 per a pagar les pensions”. A parer seu, “l’impacte seria brutal” i, per tant, ha defensat que “s’ha de ser responsable i no es pot girar l’esquena” a la necessitat d’abordar la reforma del sistema. En aquest sentit, Cinca ha remarcat que el moment per afrontar els canvis és ara, “tot i que hauria estat millor fer-ho fa cinc anys”. Segons ha exposat, encara “tenim diners a la caixa que et podrien ajudar a fer el trànsit per a un possible canvi de model”, mentre que si la reforma s’hagués d’implementar amb el fons esgotat “no hi haurà coixí”, ha advertit.
“Tenim diners a la caixa que et podrien ajudar a fer el trànsit per a un possible canvi de model […] Tot i que hauria estat millor fer-ho fa cinc anys” – Jordi Cinca
El president de la comissió gestora ha insistit que qualsevol modificació hauria de plantejar-se amb prudència i amb períodes de transició “molt llargs”, que podrien arribar “fins i tot, a vint anys”, amb l’objectiu que l’impacte sobre les persones que fa dècades que cotitzen sota el model actual sigui el menor possible. Com a exemple, ha citat un eventual increment de l’edat de jubilació, que “no seria d’un dia per l’altre”. “Si una persona ja té 64 anys i li falta un per a jubilar-se no li diran: ‘Mira, noi, mala sort, ara t’has de jubilar als 67’”, ha explicat.
Segons ha detallat, l’aplicació més habitual seria progressiva: a una persona de 64 anys se li podria demanar “treballar 15 dies més”, a una de 62 “tres mesos més”, a una de 60 “un any més” i a una de 50 “dos anys més”. “Ha de ser progressiu”, ha reiterat, recordant que es tracta d’una reforma amb “un impacte molt gran en la vida de la gent”. Pel que fa al volum de recursos necessaris per sostenir aquesta transició, Cinca ha admès que es tracta d’una qüestió “absolutament especulativa”, ja que fins que “no sapiguem la reforma” no es podran projectar els números amb precisió.
