–Quin és el seu posicionament respecte l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Es fa difícil avui estar en un continent tan gran i que s’ha unificat tant, i que a més s’ha enfortit per la Guerra d’Ucraïna, no estar fora del mercat europeu.
Estem en un país de 80.000 habitants i hem de definir -i això crec que és urgent- si hem de ser 90.000 o 100,000 com a molt, ja que tenim els recursos que tenim. La Unió Europea ha d’entendre que no poden arribar 30.000 persones de cop, perquè crearíem pobresa.
Actualment la gent ve a viure aquí per la seguretat que tenim i pel clima, pel fet que tenim un clima extraordinari. Andorra és un dels països de longevitat més alta del món.
Tot i així, nosaltres volem enfortir la bitelaritat que hem tingut amb França i amb Espanya, a més de Portugal.
–Que n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
–Nosaltres no hem deixat mai cap dona desatesa, sempre s’ha pogut avortar amb aquella forma híbrida que hem tingut. Ara s’ha creat el SIAD, i nosaltres pensem que s’ha de potenciar. Respecte el tema de l’avortament, hem de respectar les institucions, els coprínceps, ja que ens han donat una estabilitat molt important al llarg dels darrers segles.
Nosaltres veiem molt bé aquesta taula de negociació i una mica d’anàlisi que s’ha fet per intentar alliberar els tres supòsits. Així doncs, nosaltres estem totalment a favor i pensem que podem trobar un encaix .
Per fer possible l’avortament, s’ha parlar amb el Copríncep episcopal i el Govern. S’ha de trobar una justificació que no malmeti la imatge del Coprincipat.
–Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
–Nosaltres tenim present dos punts prioritaris. Primerament la desviació de Sant Julià i la de la Massana. La Massana i Ordino han crescut moltíssim amb les limitacions del Comú. Hi ha un col·lapse i nosaltres tenim l’obligació de què Andorra sigui un país d’excel·lència i que tothom pugui arribar a treballar a l’horari que li correspon.
També pensem que s’ha d’ampliar l’hospital, que fa molts anys que el tenim. El tenim al 90% i amb el gruix d’immigració que tenim cada any es queda pràcticament al límit. L’hospital de dia també ha quedat molt envellit i petit.
–Que en pensa dels preus de la vivenda a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
–Sempre hem parlat de tenir un país ric, és a dir, de lliure economia i on tot creix, com per exemple el preu del menjar i el preu de l’habitatge. Ara bé, això ens ha provocat un desequilibri brutal per la mà d’obra.
Andorra és un país de treballadors, on les persones treballen molt dur. Això ens permet acabar tenint una qualitat de vida. Però aquesta qualitat s’ha trencat amb el tema de l’habitatge, que ara mateix és el tema més urgent per resoldre i tenim l’obligació de trobar una solució.
Només que vinguin 1.000 persones a viure al país a l’any ens provoca una saturació a nosaltres, perquè som un país petit.
Així doncs, si creem un fons d’habitatge, que se’n diu fons d’economia real, permetrà als propietaris andorrans i residents de més de X anys construir habitatges i tenir durant uns anys un lloguer mòdic. Això permetrà als inversors tenir una rendibilitat i el propietari tindrà patrimoni propi i no especulatiu.
Aquesta fórmula podrà fer que tinguem alguns milers de pisos nous a preu accessible i resoldríem doncs, el problema de l’habitatge. Una vegada es pugui posar el fons en marxa, en un termini com a molt de dos anys podríem tenir aquests habitatges disponibles pels habitants, que provocaria una desafectació positiva del preu del lloguer.
–Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari? Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital? Que li sembla que tot lo relacionat amb salut mental no ho cobreixi la Seguretat Social, i que a més, s’hagin incrementat els preus?
–El nostre jovent quan va a estudiar a fora i acaba, no torna. Hem de crear cada cop més seccions i professionalitzar-les, com és el tema sanitari i llavors tenir professionals importants.
Primerament s’hauria de fer una auditoria de l’hospital, ja que com a estança és excel·lent, però per exemple les urgències no acaben d’encaixar. Estem parlant de salut pública, que és molt rellevant. Amb la creació de l’auditoria veuríem quines mancances hi ha. Per una altra banda, si habilitem més centres de dia, una part de ciutadans que vagin a urgències podrien anar als centres i així doncs, l’hospital no es col·lapsaria tant.
Respecte al centre oncològic, el ministre Gallardo ha fet moltes prospeccions en el tema mèdic. Però no és fàcil que un desplegament tan rellevant d’una empresa canviï de país, això no es fa amb dos ni tres anys, tot i que nosaltres tenim com a objectiu que aquests centres i alguns altres acabin aterrant al país.
Respecte a la salut mental, crec que és molt rellevant. Hem consultat als professionals i hi ha més problemes dels que semblen en aquest país, sobretot amb el jovent, i és greu. És un tema molt sensible, i hi hem de treballar molt. Avui en dia hi ha un percentatge altíssim de casos, no només a Andorra sinó també a altres països.
–Com solucionaria el col·lapse del sistema judicial del país?
–Hi ha mitjans que s’han de solucionar, com l’arbitratge i dotar-lo de més recursos. Ara ja tenim per fi el palau de la justícia, ara s’hi han de posar els recursos necessaris. Avui qualsevol conflicte acaba en la justícia, que abans no, ja que era un tema de diàleg. Tot i això encara avui tenim judicis que duren anys. Això no pot ser, s’hi han de posar tots els mitjans que es puguin, tot tenint unes garanties de neutralitat i seguretat, sobretot les grans empreses que venen de fora.
-Quina creu que és la situació econòmica del país actualment?
–Aquest hivern serà segurament el més important de la història del turisme, hem tingut overbooking total cada dia de l’hivern. Hem vist que som un país amb sort: hem tingut poca neu, però ha fet molt fred i, per tant, s’ha mantingut, hem tingut sol cada dia, tenim les carreteres netes. Això contribueix al fet que hi hagi permanentment un volum molt gran de turistes aquí. El turisme dona una magnitud econòmica important al país.
-Després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels productes de primera necessitat?
–Hi ha una inflació brutal, quan va començar la guerra d’Ucraïna va començar a pujar tot. Hem d’intentar ser innovadors i crear nous sectors, millorar l’economia del país, apujar els salaris, recuperar els lloguers, i que les famílies tinguin una qualitat de vida.
Però som un país d’importació, ho importem gairebé tot i ho hem de comprar al preu del mercat, no és un tema negociable. Hem de tenir un equilibri entre l’economia interna i la importació.
-Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
–Hem demostrat que som un país exemplar, de voluntariat. I per primera vegada al país tothom pensava el mateix al mateix temps, tothom es va bolcar al voluntariat, amb les vacunes, amb els centres que es van instal·lar. Molta gent va ajudar. Eren temps tristos perquè veies als veïns, als avis, que en un moment desapareixien, i crec que l’hem superat tot i les baixes que hem tingut. S’ha demostrat que quan el país ho necessita tots els ciutadans estan al servei.
-Si guanya les eleccions té previst ampliar el catàleg dels bàtxerols a la Universitat?
–Evidentment. L’educació és clau. Per posar un exemple, a França tothom té formació, tingui l’ofici que tingui. Nosaltres evidentment estem més concentrats en sectors i hem de millorar i potenciar els sectors que facin mà d’obra al país. Així doncs, hem d’ampliar els batxèrols, les carreres universitàries i l’educació tècnica.
-Com interpreta aquest diàspora en els darrers anys?
–És lamentable, perquè veiem que hi ha empreses que guanyen diners, tot i que estem poc diversificats. És cert que alguns sectors no hi són, i doncs està justificat que els joves recorrin món i busquin un futur brillant.
-Per què creu que els andorrans li haurien de votar?
–És un dret i una obligació. Quan veus que quelcom no funciona, has de dir la teva. Has de poder dir a la cara el que va bé i el que no va bé. I penso que rectificar és de savis, com diuen.
-Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur
–Nosaltres som un país d’aigua, l’hem d’utilitzar. No hem d’inventar la sopa d’alls, es parlava de molins de vent, però crec que podem optimitzar molt més l’aigua i ens permetrà fer baixar la dependència energètica a l’exterior. A la primavera produïm molt perquè la neu es desfà però la resta de l’any comprem el 90 % de l’electricitat.
