El debat obert entorn del programa d’avals per a l’accés al primer habitatge posa de manifest les dificultats d’avaluar una política pública en una fase encara embrionària. Les crítiques formulades des del sector immobiliari apunten a dubtes legítims sobre l’efectivitat real de la mesura en un mercat tensionat i amb una oferta limitada. Alhora, la defensa del Govern es fonamenta en dades inicials que indiquen una activitat superior a la d’experiències anteriors, tot i el poc temps de recorregut del programa. Ambdues posicions reflecteixen interessos i perspectives diferents, però igualment necessàries per a una diagnosi rigorosa. Ni l’optimisme institucional ni l’escepticisme sectorial poden substituir una anàlisi basada en resultats contrastables i en una visió a mitjà termini. La clau rau a establir mecanismes d’avaluació transparents, incorporar propostes de millora i garantir canals de col·laboració efectiva. En un escenari d’emergència residencial, el debat serè i fonamentat és condició indispensable per avançar cap a solucions sostenibles i equilibrades.
