La Borda Sabaté és a tocar de la Moixella. Com a topònim, era poc conegut, però ara ha agafat una certa rellevància pel seu restaurant. És d’interpretació enganyosa, ja que tothom s’imagina un “sabater”. En realitat, la r que li volem afegir hauria d’estar al mig: Sabarté. Tenim al Solsonès la masia Sabartès, poble de Ceuró, i tenim a Tarascon el santuari marià de Sabart que tants andorrans han visitat. Són centres de culte que primer havien estat pagans, en els quals s’adorava o venerava la serp. En el primer cas, era una serp megalítica i en el segon encara no ho sabem, però hi hauria de ser d’una forma o altra. L’arrel “sabart” és la mateixa que “sefardí”, ja que les consonants labials es poden intercanviar involuntàriament amb el pas dels segles: f, b, m. Els sefardites, com és sabut, són els jueus que van ser expulsats d’Espanya i que van conservar el castellà del seu temps. La major part van emigrar a Turquia, però actualment són als EUA. El seu nom provenia del riu Ebre, igual que el nom dels ibers, però en el seu cas es referia al fet que aquest riu feia moltes ziga-zagues en la seva desembocadura. Era el riu Sefart, el riu de la serpent. Sefard és el nom bíblic d’Espanya.
Doncs bé, el camí que baixa de la Moixella cap a la Borda Sabaté, també serpenteja. Sembla una serp que corre, tota dreta, formant un seguit d’esses. En la foto aèria de 2003 només arribava fins a la Borda, llavors desolada, però en la de 2023 el camí continua serpentejant costa avall fins a trobar el Valira i així arribar més de pressa al fons de la Vall que no pas per la carreta de Fontaneda. Avui, esperem que no prosperi, els mapes ja escriuen la Borda “del Sabater” per un zel mal entès de voler corregir la toponímia transmesa fidelment pels nostres majors. Que lluny quedaria del veritable significat original, la Borda de la Serp.
