El debat sobre el model urbanístic d’Escaldes-Engordany torna a evidenciar fins a quin punt les decisions de planejament condicionen, durant anys, la capacitat d’actuació de les administracions. Les explicacions de la cònsol major, Rosa Gili, insisteixen que el POUP del 2018 va fixar un marc jurídic que limita qualsevol revisió posterior, mentre que la minoria sosté que existien instruments per reduir l’impacte constructiu mitjançant modificacions puntuals. La distància entre ambdues posicions mostra un desacord que ja no és només tècnic, sinó també polític. Els litigis oberts a la Batllia arran de la modificació del 2023 recorden que qualsevol intervenció sobre drets urbanístics consolidats comporta riscos econòmics i judicials. Alhora, la pressió constructiva al Clot d’Emprivat reflecteix els efectes acumulats d’un planejament que ha permès un creixement intensiu i que ara genera tensions entre desenvolupament, espai públic i percepció ciutadana. La qüestió de fons continua oberta i el debat, que avui se centra en Escaldes, apunta a reptes que interpel·len el conjunt del país.
