El conseller de la minoria de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, ha situat l’origen del trencament percebut en la votació d’aquest dijous dels tres reglaments vinculats al funcionament del comú, la qual el grup demòcrata ha decidit no avalar. En aquest sentit, ha explicat que l’abstenció obeïa a “una qüestió de coherència”, ja que considera que les regulacions aprovades no han seguit la línia treballada en la legislatura anterior. A més, ha defensat la necessitat de “contenció” del capítol 1 davant possibles crisis i ha assenyalat que, al seu entendre, “resulten discursos contradictoris”: “D’una banda, reduïm horari laboral, i, d’altra banda, estem dient que anem mancats de personal”, fet que, segons ha apuntalat, dificulta ampliar el servei al ciutadà.
Pel que fa a les interpretacions generades per la votació, Majoral ha remarcat que alguns hi han vist “un trencament”, mentre que d’altres hi han identificat “un acostament de Demòcrates a Concòrdia”. En aquest sentit, la consellera del mateix grup, Sandra de la Rosa, ha rebutjat qualsevol lectura d’apropament o allunyament i ha afirmat que no parlaria “ni d’apropaments ni de trencaments”, sinó de confiança “en aquestes parts que s’ha parlat avui a nivell de qualitat del personal, a nivell de consolidar personal i a nivell de conciliació familiar i laboral”.
Així, la consellera ha remarcat que les discrepàncies actuals són “una qüestió de tema i de pensament”, limitades només a aquest aspecte de reglaments, i que ella no pot quedar condicionada per decisions preses en la legislatura anterior, apuntant doncs que en aquell moment no hi era. De la Rosa ha admès que “potser d’aquí als dos anys que queden n’hi haurà més”, però ha insistit que no es tracta de cap moviment polític. Sobre el seu vot, ha assegurat que ha actuat segons “el que crec, el que he treballat i el que penso”.
“Les discrepàncies actuals són una qüestió de tema i de pensament […] He actuat segons el que crec, el que he treballat i el que penso” – Sandra de la Rosa
El comú fixa la jornada compactada de 37 hores
Així doncs, els textos aprovats aquest dijous han inclòs el Reglament d’àmbit intern del personal, el Reglament d’horaris, el Reglament de compensacions i l’adequació de l’estructura organitzativa, els quals han introduït una jornada compactada de 37 hores setmanals, millores en la protecció social, reorganització de torns, nous descansos setmanals i revisió dels complements de responsabilitat. La cònsol menor, Sofia Cortesao, ha subratllat que aquestes mesures no representen una reducció de compromís, sinó “una reorganització del temps de treball” orientada a millorar la salut laboral i la qualitat del servei, i ha recordat que experiències d’Islàndia i del Regne Unit demostren que la productivitat es manté o augmenta amb jornades més conciliadores.
En paral·lel, el cònsol major lauredià Cerni Cairat ha valorat els reglaments com “un paquet de mesures que van encaminades a millorar la conciliació laboral i familiar pels treballadors de casa comuna”, especialment en un context en què “quan publiquem edictes sovint queden deserts”. En aquest sentit, ha explicat que s’ha optat per aquesta via perquè “treballar l’administració ha de ser un atractiu”, i que la compactació de jornada augmenta la productivitat en molts casos.
“[El reglament és] Un paquet de mesures que van encaminades a millorar la conciliació laboral i familiar per als treballadors de casa comuna” – Cerni Cairat
Cairat ha indicat que els nous horaris preveuen l’ampliació de franges i la implementació de torns per “ampliar el servei a la ciutadania”, sobretot en higiene i via pública. A més, ha recordat que la manca de personal és “múltiple a pràcticament tots els departaments” i que durant aquest mandat s’ha creat “la comissió de personal i la taula de treball” per millorar la coordinació entre part política i part tècnica, així com consensuar “un nou paradigma i una nova manera de treballar”.
Valoració davant la nova etapa de Naturland
D’altra banda, Cairat ha ressaltat el llegat que ha deixat Xabier Arjona després de cinc anys al capdavant de Naturland, afirmant que “ha millorat considerablement la imatge de la societat” i ha impulsat “nous productes que estan generant nous atractius”. D’aquesta manera ha remarcat que l’evolució del parc és visible si es compara la situació d’abans de la seva arribada amb la de la seva sortida, i ha considerat que el treball fet “ha de continuar amb la propera aprovació de viabilitat”. En aquest sentit, ha expressat “confiança plena” en el nou director general, Miquel Llanas, amb qui han col·laborat “de manera molt estreta” els darrers dos anys per afrontar “aquesta situació compromesa” i projectar el futur del parc.
Enllaçant aquesta transició amb el nou rumb de la societat, el cònsol major ha explicat que el pla de viabilitat es presentarà al consell d’administració aquest mes de desembre i que preveuen “presumiblement aprovar-lo”. Així, ha subratllat que es tracta d’un projecte que “ha de ser engrescador” per al comú, per als treballadors i per a eventuals inversors, ja que ha de permetre “començar a activar aquest nou futur de la societat”. En relació amb la possibilitat d’incorporar capital privat, ha admès que és una via que “sempre ha estat sobre la taula” i que no descarten, tot destacant que un pla “ajustat a la realitat, però també ambiciós” pot contribuir a generar l’interès necessari.
Unificació de la maquinària dels aparcaments
Finalment, Cairat ha explicat que “aquesta adjudicació que hem fet per un valor aproximat d’uns 160.000 euros” respon al treball de la Conselleria d’Aparcaments i Circulació “per tal d’unificar la maquinària dels diferents aparcaments públics de Sant Julià”, amb la voluntat que “en una segona fase podem començar a implementar i a crear aquesta targeta PK única per als aparcaments de Sant Julià”. A més, ha remarcat que aquesta actuació forma part d’un procés més ampli, ja que “no ens podem quedar aquí perquè també sabem que manquen aparcaments”, motiu pel qual “el pressupost del 2026 ja preveu algunes partides per poder incrementar el nombre d’aparcaments a la parròquia” i avançar en l’homogeneïtzació de les instal·lacions.
