Promoure i difondre la literatura i la creació dels autors i autores de parla catalana és l’esperit i el cor del projecte Lletres Compartides, on participen tots els territoris de parla catalana i al qual Andorra s’ha adherit per primera vegada enguany. Aquesta entrada ha convertit l’escriptora andorrana Mariona Bessa en la primera autora del Principat que forma part del programa, un intercanvi que, malgrat la seva satisfacció personal, deixa una sensació agredolça pel balanç general de participació.
El projecte ha reunit Bessa i el poeta mallorquí Miquel Àngel Adrover. L’autor defineix la seva experiència a Andorra com “molt positiva” però lamenta la baixa participació. Explica que l’afluència de públic a les dues activitats —la presentació del seu darrer llibre Les cares de la cugula (AdiA Edicions, 2023), premi Miquel Bauçà 2023, i del poemari Ara he vist passar una mèrlera (2019)— “no va ser el que esperàvem, ni per part de l’organització ni per part meva”.
No va ser el que esperàvem, ni per part de l’organització ni per part meva” – Miquel Àngel Adrover
La primera presentació-recital a una llibreria va aplegar cinc persones, i la xerrada-recital de dissabte al vespre a Sispony, unes nou. Tot i així, Adrover ressalta que l’experiència va ser molt satisfactòria des del punt de vista qualitatiu, perquè la implicació del públic i el format participatiu van generar un espai de conversa enriquidor sobre la seva obra i sobre qüestions culturals i lingüístiques. L’autor afirma que aquesta proximitat compensa amb escreix la baixa assistència i defensa la continuïtat de Lletres Compartides com “una iniciativa preciosa”. També ha expressat que l’intercanvi li ha permès debatre qüestions com l’ús i la defensa del català, en un moment en què “ni a l’hotel m’entenien”. Durant la visita turística organitzada pel ministeri, ha conegut espais del romànic com l’Espai Columba o l’Església de Santa Coloma, tot destacant la riquesa patrimonial d’Andorra. Amb tot, ha lamentat “l’explotació paisatgística” i la coexistència d’elements patrimonials amb edificacions modernes massa agressives.
En contrast amb el seu pas per Andorra, Bessa ha gaudit d’una experiència especialment intensa i activa a Menorca. L’escriptora defineix l’intercanvi com “molt maca” i assegura que “ha estat un honor poder representar Andorra fora de territori andorrà”. Explica que l’ha sorprès molt positivament l’acollida que ha rebut i que ha participat en múltiples activitats educatives: col·legis, CEIP amb grups de sisè de primària, un institut amb alumnes de quart d’ESO i un club de lectura a la Biblioteca Pública de Maó. Les sessions han girat entorn de les seves novel·les La captura, Torno en set dies i L’ascens dels rebels, i el fet que moltes escoles les haguessin llegit prèviament ha fet “molt més interessant” el diàleg. Bessa detalla que han parlat dels temes de les obres i del procés d’escriptura, amb activitats sobre com s’escriu un llibre, les parts d’una novel·la, els trucs narratius i la seva formació com a autora. Ha celebrat sobretot l’intercanvi amb els joves, que han compartit opinions sobre el canvi climàtic i vivències personals que alimenten el sentit crític dels alumnes. Assenyala que els d’11 o 12 anys “no tenen filtre” i mostren molta emoció en veure l’autora del llibre que han llegit, mentre que els de 15 o 16 anys, tot i ser més reservats, també mostren una rebuda molt bona.
Bessa assegura que “ha estat un honor poder representar Andorra fora de territori andorrà”
Segons explica, la planificació anticipada del projecte ha facilitat que moltes escoles incorporessin les novel·les com a lectura obligatòria. Les activitats s’han concentrat als matins, mentre que les tardes les ha aprofitat per conèixer l’illa i trobar noves fonts d’inspiració. L’autora revela que té dues novel·les pendents de publicació: Una qüestió d’orelles, inspirada en el seu gos i centrada en l’abandonament de mascotes i la responsabilitat dels propietaris, i Terra perit, també juvenil.
Bessa remarca que “feia temps que Cultura ho intentava, però Andorra és un altre país, fora de la Unió Europea, i tot és més complicat”. Per això celebra especialment que el Principat hagi entrat finalment a Lletres Compartides. “Parlem de projectes sobre la llengua catalana, i Andorra, sent l’únic país on és llengua oficial, no podia quedar fora”, apunta.
El director de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, fa un balanç molt positiu del programa, que descriu com una iniciativa “molt profitosa”. Explica que la col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes neix amb la voluntat de posar en circulació autors i autores, sobretot novells, que encara no han traspassat fronteres. Joval subratlla que “el cor, el sentit de Lletres Compartides va d’això”: fomentar la mobilitat, la creació de xarxes literàries i l’activitat dels escriptors i escriptores del país. Reconeix que no s’havia impulsat abans perquè “ningú hi havia pensat”, i que la reflexió sobre com reforçar el suport al sector va portar a la conclusió que la clau era “fer circular” la literatura.
Sobre si repetiria l’experiència, Bessa afirma que sí. I si hagués de recomanar altres autores andorranes per a futures edicions, ho té clar: “La recomanaria a la Teresa Colom o a l’Eva Arasa, perquè són dones, perquè les conec i perquè tenen molt material per donar a conèixer”. Tant si és Menorca, Mallorca, València o Barcelona, conclou: “Sigui on sigui, benvingut sigui el viatge”.
