La Temporada MoraBanc Andorra la Vella obre portes amb la voluntat de reafirmar-se com un dels principals motors culturals del país i un pol d’atracció que projecta Andorra al mapa internacional. El seu codirector, Jordi Sabata, defensa que l’aposta d’enguany consolida un model que vol emoció, qualitat i obertura al món. “Inaugurar la Temporada amb Rodin és una declaració d’intencions”, explica. “Volíem obrir amb una peça que donés a la dansa una posició privilegiada”. L’espectacle RODIN: L’escultor de les emocions, de la Sergio Bernal Dance Company, converteix —en paraules de Sabata— “l’escultura en moviment”, una metàfora del dinamisme que La Temporada vol imprimir a totes les arts que programa.
El cert és que el projecte cultural de la capital vol actuar com a eix que connecta disciplines i públics. “Apostem per una visió transversal i permeable, i sobretot accessible”, afirma Sabata, que subratlla la combinació de dansa, música clàssica i creació contemporània com un dels trets distintius de l’edició. El fil conductor, diu, és que el públic “se senti partícip d’un moment artístic únic” i que, alhora, els joves tinguin un espai propi. “Volem visibilitzar que la gent jove també fa cultura clàssica”, recorda.
«Inaugurar la Temporada amb Rodin és una declaració d’intencions» – Jordi Sabata
La presència d’artistes de prestigi internacional, com Philippe Herreweghe, el Junior Ballet de l’Òpera de París o Jakub Józef Orliński, reforça la projecció exterior del programa. “Quan artistes d’aquest nivell inclouen Andorra en les seves gires, el país se situa en el mapa dels circuits internacionals”, apunta Sabata. Per ell, aquest contacte directe amb figures que marquen tendència permet que Andorra treballi “al mateix nivell d’exigència de les grans capitals culturals”.
La Temporada vol continuar exercint aquest paper i situar Andorra la Vella com a referent i punt de trobada. “Fa de la capital un centre cultural actiu i reconegut”, defensa. L’arribada de públic d’altres territoris reforça aquesta dinàmica, tot i que el projecte manté com a prioritat els espectadors del país. “El target és el públic del país, però sense renunciar a la capitalitat cultural del Pirineu”.
“Quan artistes d’aquest nivell inclouen Andorra en les seves gires, el país se situa en el mapa dels circuits internacionals” – Jordi Sabata
Un dels fonaments de l’equip és garantir una programació d’alta qualitat i, alhora, assequible. “La qualitat no ha de ser un luxe: ha de ser un servei públic”, afirma Sabata. Insisteix que l’accessibilitat és irrenunciable: “Ho hem fet amb preus molt assumibles”. És aquesta proximitat la que permet que el públic visqui la cultura com una experiència emotiva. “La gent surt amb la sensació d’haver viscut alguna cosa especial”, diu, i remarca que molts espectadors descobreixen disciplines o creadors que els transformen. “Aquest creixement personal i col·lectiu és el millor indicador que anem pel bon camí”.
Segons Sabata, el públic andorrà és cada vegada més exigent i fidel. “Hem de generar l’hàbit d’anar a concerts i espectacles de dansa”, afirma. La clau ha estat combinar grans noms amb regularitat: “Prioritzem poder oferir música i dansa un o dos cops al mes”. Propostes que connecten disciplines, com la de Sergio Bernal, actuen també com a porta d’entrada per a nous públics. “Desperten la curiositat i fan que la cultura deixi de ser percebuda com una activitat distant”.
Tot plegat implica reptes importants. “El repte principal és l’equilibri”, admet Sabata, que es refereix al pressupost, al risc creatiu i a la logística en un país petit. Subratlla el paper de la planificació i dels contactes internacionals, així com la col·laboració amb hotels del país. “Sense els hotels Plaza i Starc seria tot una mica més complicat”, afirma.
Pel futur, la visió és clara: créixer i innovar. “Imaginem una Temporada que segueixi creixent en ambició i identitat pròpia”, apunta. Entre les línies que volen explorar destaca “l’ús de la tecnologia o particularment la intel·ligència artificial” en els processos creatius. També volen descobrir nous talents internacionals, portar grans orquestres quan els espais ho permetin i reforçar les coproduccions amb institucions estrangeres. L’objectiu final, diu Sabata, és continuar essent “un pol cultural del Pirineu”.
