L’Enric Sorribas va néixer a Barcelona fa 22 anys, i des dels 7 viu al Principat. Quan va acabar els estudis de batxillerat estava indecís entre cursar Arquitectura o Disseny. Finalment, es va acabar decantant per la darrera, carrera universitària que va fer a l’Institut Europeu del Disseny (IED) de Barcelona. Actualment, i des de principis d’any, treballa com a dissenyador gràfic en un hotel del país.
–Quan i d’on li neix l’interès pel disseny?
–Des de petit ja dibuixava a casa, i sempre se m’havia donat bé. Feia manga, realisme, retrats, i anava variant, crec que des de llavors tinc aquesta vessant artística. Després, cursant batxillerat, em vaig adonar que era una disciplina que m’agradava més que la resta. Així, plàstica era la meva assignatura preferida, més distreta i creativa, a més se’m donava millor que matemàtiques, per exemple (riu).
–Per a què ha de servir el disseny?
–Sobretot per comunicar. És evident que la part visual ha d’agradar, però a partir d’aquí s’ha de transmetre un contingut o la informació que vulguis.
–Quina és la seva font d’inspiració?
–He tingut la sort de poder viatjar bastant durant la meva vida, i gràcies a això he pogut veure diferents tipus de cultures, de publicitat, d’art, etc. I això, vulguis o no, et va emplenant mentalment i visualment. També m’he nodrit de dissenyadors, que ajuden molt a inspirar-te, millorar la teva pròpia capacitat i veure quins dissenys funcionen.
–Què és el que mai pot faltar en un disseny?
–La idea de transmetre l’objectiu del disseny específic. No és el mateix fer un quadre, que al final és només decoratiu, que un anunci publicitari. En aquest, la idea o percepció que vol transmetre l’empresa ha d’estar plasmada. El contingut més important és el que no es pot deixar de banda.
–El contingut ha de prevaldre, doncs, per sobre el disseny? O a la inversa?
–Sincerament crec que és una barreja de les dues coses, no t’has de centrar només en un aspecte. Si t’enfoques només en la part gràfica només seria una cosa decorativa, que pot ser increïble, però no tindria cap informació que donar. En canvi, si només et centres en el contingut, seria massa avorrit, una simple barra de text que la gent passaria de llegir. S’ha de trobar una igualtat entre les dues coses perquè quedi equilibrat i sigui visualment atractiu amb informació rellevant.
–Com ha de ser, o ha de tenir, el disseny perfecte?
–No existeix, sempre es pot acabar millorant. Si ets perfeccionista com la majoria de dissenyadors gràfics sempre busques el toc especial per dir: «està acabat». Però quan tornes a mirar el disseny, cada cop hi trobaràs errors.
–Té projectes de futur?
–Ara vull acabar d’agafar experiència d’empreses i d’estudis durant uns anys, i quan ja la tingui, la meva intenció és crear un estudi propi.
