En el món empresarial actual, especialment en els sectors intensius en tecnologia, el valor real d’una empresa sovint no rau en els seus actius materials, sinó en allò que no es veu: el coneixement, el disseny, el codi, les dades i la marca que li donen identitat. Tot això forma part del seu capital intangible: la propietat intel·lectual.
A Andorra, la protecció d’aquests actius pot generar dubtes, sobretot perquè no existeix un registre específic de drets d’autor o de patents. Això no impedeix, però, que els drets existeixin des del moment mateix de la creació, i puguin acreditar-se mitjançant mecanismes com el dipòsit notarial del codi font o de la documentació tècnica. Aquest recurs és especialment útil per a empreses que desenvolupen software o solucions digitals pròpies, ja que permet demostrar l’autoria i la data de creació en cas de conflicte o d’una futura operació corporativa o comercial.
Un altre aspecte clau és determinar qui ostenta la titularitat d’aquests drets. En molts projectes, el desenvolupament tecnològic l’executen treballadors o col·laboradors externs, i si els contractes no inclouen una cessió expressa de drets, aquests poden quedar jurídicament indefinits. Consolidar la propietat a favor de la societat és essencial per garantir seguretat jurídica i confiança davant d’inversors o socis.
Pel que fa a les marques, Andorra sí que disposa d’un registre propi, gestionat per l’Oficina de Marques i Patents del Principat d’Andorra, que permet protegir els signes distintius dins del territori nacional. Tanmateix, les empreses amb activitat internacional solen complementar aquesta protecció registrant-se també a nivell europeu i internacional, per obtenir una cobertura més àmplia i coherent amb la seva estratègia comercial.
Finalment, cal no oblidar la confidencialitat. En un mercat petit com l’andorrà, signar acords de confidencialitat (NDAs) i establir protocols interns de gestió d’informació sensible és tan essencial com registrar una marca o dipositar un codi font.
En definitiva, la propietat intel·lectual no és un tràmit accessori ni un detall formal, sinó una peça central del patrimoni empresarial. Identificar, documentar i protegir adequadament aquest valor intangible és, avui, una de les formes més sòlides de construir credibilitat, seguretat i futur empresarial.
