El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat, davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost, el projecte per al 2026, el qual preveu un descens del deute públic fins al 30,3% en finalitzar l’any 2025, setze punts menys que el 2021, i un superàvit de 20 milions d’euros en el tancament de l’exercici actual, una dinàmica que s’ha anat repetint durant els darrers exercicis pressupostaris. “La situació de deute que tenim avui és envejable i molt positiva, fruit d’una feina molt ben feta aquests darrers anys”, ha indicat, remarcant que “el poc deute que tenim és deute històric, i s’ha reduït mantenint les inversions”. Per exemplificar la situació actual del país, el ministre ha detallat que “hem fet carreteres, però les hem pagat nosaltres, no el govern que vindrà després”, apuntant que “això demostra una gestió responsable i sostenible”.
Lladós ha contextualitzat aquesta evolució recordant que entre el 2002 i el 2012 el país es va endeutar de manera significativa per finançar grans inversions públiques. En aquell període, l’endeutament va passar del 8,6% al 34,3% del PIB, un increment de 25,7 punts percentuals. L’any 2012, el deute representava un 7,5% del pressupost i bona part de les inversions es van sostenir amb crèdit. En canvi, en el període 2023–2026, la inversió total prevista de 261 milions d’euros s’ha finançat íntegrament amb ingressos recurrents de l’Estat, sense necessitat d’endeutar-se. “Les xifres de deute i d’inversió no s’han d’analitzar aïlladament, sinó dins l’evolució del conjunt econòmic”, ha puntualitzat el ministre.
Entre el 2002 i el 2012 el país va passar d’un 8,6% a un 34,3% d’endeutament, però les inversions actuals es financen íntegrament amb ingressos propis
El titular de Finances ha explicat que dels 30,3 punts actuals de deute, 22,5 corresponen a endeutament anterior al 2012, 5 provenen de l’impacte de la pandèmia i 2,5 punts es destinen a les reserves internacionals. A més, ha remarcat que aquesta reducció de setze punts des del 2021 s’ha aconseguit “mentre es crea una guardiola i s’alimenta el compte de compensació, que tindrà 20 milions d’euros el 2027”. També ha recordat que les reserves internacionals ja ascendeixen a 107 milions d’euros, i que el Govern preveu la recompra de 50 milions de deute entre finals d’aquest any i el 2026.
En aquest context, Lladós ha destacat també la reducció del pes de les despeses financeres en el pressupost, explicant que el 2012 ascendien a 12 milions d’euros i representaven el 7,5% del pressupost, mentre que el 2026 seran de 16,8 milions, tot i representar només el 2,2% del total. “Això evidencia una gestió més eficient dels recursos i una situació de solvència consolidada”, ha apuntalat. De cara al 2026, el Govern preveu ingressos de 710,4 milions d’euros i despeses de 750,2 milions, incloent-hi la recompra de 50 milions de deute. Lladós ha destacat que més del 90% de les inversions s’executen dins l’any o en el primer trimestre de l’any entrant, la qual cosa, ha dit, “ens permet avançar amb una economia equilibrada, creixent i sense necessitat de nou endeutament”.
L’Executiu preveu tancar el 2025 amb un endeutament del 30,3%, setze punts menys que el 2021, i un superàvit de 20 milions d’euros
Des de l’oposició, els grups Socialdemòcrata i Concòrdia han criticat el caràcter “curtterminista” dels comptes. El conseller general del PS, Pere Baró, ha denunciat que “el creixement no es veu repercutit en les butxaques de la gent treballadora”, mentre que el president de Concòrdia, Cerni Escalé, ha demanat una reflexió sobre la política d’habitatge i la necessitat de controlar l’especulació. Lladós ha replicat que el pressupost té tres horitzons: “Resoldre els reptes immediats com l’habitatge i el poder adquisitiu; reforçar l’estat del benestar amb més educació, més salut i més seguretat, i invertir en el futur sense hipotecar els que vindran després”.
En resposta a les preocupacions sobre la dependència dels sectors tradicionals, Lladós ha assegurat que “cada vegada és menys així” i que cal complementar el teixit econòmic actual amb sectors que aportin valor afegit i consumeixin menys recursos. Tanmateix, ha destacat que “ja hi ha empreses de tecnologia i innovació que contribueixen al creixement econòmic sense requerir més infraestructures o serveis públics”, assenyalant, a més, que “la dependència de l’economia espanyola és cada vegada menor”, i que el Govern treballa per reforçar la diversificació econòmica.
Lladós assegura que la dependència dels sectors tradicionals i de l’economia espanyola és cada vegada menor i que el Govern aposta per la diversificació econòmica
Per altra banda, el ministre ha posat en relleu que el creixement real del PIB del 2025 s’ha situat en un +2,5%, mentre que la inflació es manté estable, amb un IPC del 2,8% al setembre i del 2,7% a l’octubre. En termes generals, ha recordat que el salari medià és de 2.139,04 euros mensuals i ha assenyalat que prop de 44.000 treballadors perceben aquest nivell retributiu, la meitat dels quals cobra per sobre i l’altra meitat per sota d’aquesta xifra. Pel que fa a la distribució de la despesa, cal recordar que el projecte assigna, entre altres, 9,2 milions en inversions sanitàries, com la renovació d’equipaments d’oncologia i anatomia digital o la millora de les sales d’aïllament i l’heliport; 16 milions per a compra i construcció d’habitatge, o 22 milions per a famílies en termes d’ajuts socials.
Les transferències als comuns sumen 81,5 milions d’euros, mentre que la transformació digital disposarà de 29,1 milions i el transport públic gratuït rebrà 11,7 milions
Les transferències als comuns arriben als 81,5 milions d’euros, dels quals 52,4 milions corresponen a despesa corrent i 29,1 milions a inversions, mentre que la transformació digital comptarà amb 24,1 milions per a l’administració electrònica i 5 milions més per impulsar nous sectors d’alt valor afegit. El transport públic gratuït rebrà 11,7 milions, i les línies aèries tindran 2,4 milions en subvencions. En relació amb les empreses públiques, Baró ha criticat la “descapitalització de FEDA i Andorra Telecom” pel repartiment de beneficis, tot i que Lladós ha respost que aquests beneficis es reparteixen només després d’haver garantit les inversions de futur. “El Govern ha defensat el manteniment del monopoli d’aquestes companyies en les negociacions de l’Acord d’associació”, ha conclòs.
