Les sancions imposades aquesta setmana a tres empreses per irregularitats en la contractació de treballadors estrangers posen de nou sobre la taula una qüestió estructural: la fragilitat del control en matèria laboral i migratòria al Principat. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha volgut restar transcendència al cas, però la reiteració d’aquests episodis suggereix que el problema no és puntual, sinó simptomàtic d’un sistema que sovint arriba tard a detectar els incompliments. Les sancions de 3.300 euros, tot i ser un mecanisme legal necessari, difícilment tindran un efecte dissuasiu real en un mercat laboral tens i amb forta pressió sobre la mà d’obra estrangera. En aquest context, la supervisió hauria d’anar més enllà de la sanció administrativa i centrar-se en garantir condicions de treball dignes, transparència contractual i una coordinació efectiva entre empreses i administració. No es tracta només de sancionar, sinó de prevenir: d’assegurar que l’ocupació d’estrangers respongui a necessitats reals, dins d’un marc legal i humà coherent amb el país que Andorra vol projectar.
