El Christian Sansa va néixer a Andorra l’any 1986. Després de cursar els estudis d’Hostaleria i passar per diversos locals, va decidir muntar el seu propi negoci, el restaurant Kanvium, que va obrir fa poc més d’un any.
–A quina edat va començar en aquest món?
–Amb 14 anys, ja que vaig cursar Hostaleria al Lycée Comte de Foix.
–Per què li va interessar?
–Em cridava l’atenció i la curiositat, i al final em va acabar agradant.
–Més en concret, que el va portar a ser cuiner?
–Doncs el tarannà del mateix món de l’hostaleria, el savoir faire de les coses i la serietat.
–Com ha sigut el procés des que va acabar els estudis fins a l’actualitat?
–Dur. Vaig tenir un bar i he fet estatges per diferents restaurants, sobretot del Principat. Després de l’experiència rebuda i la voluntat de fer les coses amb professionalisme, vaig decidir muntar-me el meu negoci, el Kanvium.
–Quants anys fa d’això?
–Un any i un parell de mesos.
–I com va ser?
–Amb l’ajuda del xef Marcos Montagut. S’integra dins el projecte i, en part, tot va començar per ell. És una de les peces clau.
–Tot i haver fet estudis, ha estat un cuiner autodidacte?
–Al curs et formen, però després és a elecció de cadascú seguir certs camins. Al final, si vols fer les coses bé, cal estar al dia a dia, treballar i anar provant diferents llocs. Un cop tens l’experiència ja surt tot sol.
–Què és el que considera més important d’un plat?
–Crec que saber fer les coccions i les textures.
–Tot i això, pren una part important la presentació.
–I tant. Tot i això, cal que tot estigui relacionat. Pot ser una cosa molt bonica, però que després no valgui per a res. L’estètica és la important, de totes maneres cal equilibrar els sabors.
–Quina és la seva inspiració a l’hora de crear els plats?
–La inspiració ens surt quan busquem una cosa en concret, que en l’actualitat és el producte de proximitat. A partir d’aquí es poden fer plats típics però donant un toc amb productes de l’entorn. Per exemple fer un caldo de carn amb pi que sigui d’Andorra, acabar-lo amb xarop d’avet, treballant amb ortigues, etc.
–Quin és el seu objectiu?
–Tenir un reconeixement gastronòmic.
–Creu que està ben valorat l’ofici de cuiner?
–Crec que realment no ho està com hauria de ser, però també depèn dels llocs. Ho hauria de ser un punt més.
