—Què ha fet que s’arribi a la 23a edició del festival d’una manera tan consolidada?
—Vam decidir donar-li una volta justament l’any passat, perquè era un festival de molta tradició. Ara hem arribat a la 23a edició, però, evidentment, hi ha un recorregut molt gran de festival. L’esdeveniment va néixer com un festival pensat per a un públic més infantil, amb espectacles adreçats a aquest públic, amb sessions centrades sobretot en grups escolars, i es feia durant tres setmanes. L’any passat va ser quan vam fer aquest gran canvi en què li vam donar un tomb perquè anés més enllà del Festival de Titelles, que és aquest Ànima, el Festival de Titelles d’Andorra.
—Què va venir després d’aquest plantejament?
—Després vam començar a programar espectacles de reconeixement europeu, de companyies amb molt prestigi, pensats per a un públic adult i juvenil, però mantenim, evidentment, la programació d’aquells espectacles destinats a sessions escolars. No només per als centres de la parròquia, sinó també com una oportunitat per fomentar la col·laboració amb ambaixades. Un exemple és l’espanyola, que també fa venir estudiants del seu sistema educatiu d’altres indrets del país.
L’objectiu del projecte Ànima és molt clar: mantenir aquesta singularitat amb la finalitat de fer veure que el món de les titelles va molt més enllà.
—Quin és l’objectiu d’aquesta edició?
—Presentem un projecte nou amb un objectiu molt clar, que és mantenir aquesta singularitat amb la finalitat de fer veure que el món de les titelles va molt més enllà: les noves tendències de la titella contemporània, aquesta hibridació de disciplines que permet atreure tota mena de públic, etc.
—Quina és la principal diferència de la nova proposta, d’Ànima?
—El cartell d’aquest any té unes característiques molt similars al de l’any passat, però és molt diferent de les edicions anteriors de l’antic festival de titelles. Mostra aquesta potència de la fusió de disciplines en el món de la titella contemporània, amb espectacles d’una sensibilitat extraordinària que aborden temes molt profunds, etc. A més, s’ha de tenir en compte que hi ha espectacles que no són recomanats per a menors de deu anys i d’altres per a majors de setze anys.
Volem anar més enllà perquè l’esdeveniment no sigui només un festival de programació d’espectacles, sinó que també inclogui tallers.
I la programació d’enguany?
Totes les companyies i tots els espectacles seleccionats per a la programació d’enguany han estat premiats en festivals de titelles d’arreu del continent. Això dona molta força. A més, aquest any integrem una novetat que ja vam anunciar l’any passat: volem anar més enllà, que no sigui només un festival de programació d’espectacles, i per això aquest any hem incorporat un taller obert al públic. Considerem que un festival de titelles amb una tradició tan llarga ha de tenir una producció nacional.
Ens pot avançar algun punt sobre la producció nacional que proposeu?
Tots sabem que, en molts vessants artístics del país, hi ha una bona fornada de professionals de les arts escèniques amb formació i titulació, actors i actrius de diverses disciplines que treballen fora de casa nostra i que emprenen projectes propis. Tots aquests perfils també ens agradaria que algun dia poguessin crear i treballar en algun producte que puguem integrar i programar dins del nostre festival. En això estem treballant i estic convençut que l’any que ve aconseguirem tenir alguna cosa dins la programació del festival Ànima.
Ja compteu amb la col•laboració de les ambaixades dels països veïns. En quin sentit us ajuden?
Ens ajuden, d’una banda, econòmicament, a fer més gran la programació del festival, i de l’altra, col•laboren en la selecció d’alguns espectacles potents que formen part de la programació. Per exemple, l’Ambaixada francesa aquest any ens ha donat un cop de mà perquè puguem tenir un espectacle premiat, Tumulte, de la companyia Blick Théâtre. En el cas de l’Ambaixada espanyola, també col•labora en la producció de La Tormenta, de la companyia catalana Zero en Conducta, una companyia que ja va participar al festival l’any passat i que és molt reconeguda.
Quina acollida espereu dels espectacles d’aquesta edició?
L’any passat, si no recordo malament, les xifres que vam assolir en els sis espectacles programats van ser d’uns 1.800 espectadors durant tot el festival, i crec que ens mantindrem, cosa que ja considero un èxit. Tot i això, si podem créixer una mica més, encara millor.
Molta gent que va gaudir de la programació del festival de l’any passat va acabar dient que els havia arribat el missatge i que eren espectacles plens d’emoció.
