Durant més de dues dècades, la barra de Google va ser la porta inamovible d’internet. El seu domini es va fonamentar en un algoritme que, indirectament, prioritzava el pagament a través de la publicitat i el SEO. Però la irrupció massiva de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) ha exposat una esquerda històrica: la gent ja no vol buscar, vol preguntar.
Tot i que Google continua sent el gegant absolut, les dades són clares. Per primera vegada des del 2015, la seva quota de mercat global va caure per sota del 90%. Aquest descens no és només una estadística; és el símptoma d’un canvi de comportament profund i generacional. Els joves de la generació Z, per exemple, ja no acudeixen a Google per buscar restaurants, sinó directament a plataformes de contingut social com TikTok o Instagram.
L’ascens d’eines conversacionals com ChatGPT (que domina el 60% de l’ús entre assistents d’IA) està redefinint el joc. La IAG ofereix una síntesi immediata, context coherent i una interacció fluida, eliminant el tedi de filtrar desenes d’enllaços.
La lògica que va sustentar Google—el SEO—es basava a dirigir l’usuari a un enllaç. Aquest sistema va generar un negoci multimilionari de tràfic i publicitat. La IAG trenca aquest paradigma. La gent no busca clics; busca respostes directes.
Aquesta democratització obliga la indústria a adaptar-se. Un estudi recent va revelar que moltes de les fonts citades per les respostes d’IA provenen de llocs que ni tan sols estaven al Top 100 dels resultats orgànics tradicionals. El que importa ara no és la inversió en SEO, sinó que el contingut sigui el mateix, concís i fàcil de “digerir” per la IA.
Conscient d’aquesta amenaça existencial, Google es veu forçat a transformar-se d’un motor de recerca a un assistent híbrid.
La implementació del mode IA i les AI Overviews (Vistes Creades amb IA), que integren el seu model Gemini, és el seu intent desesperat per recuperar l’experiència conversacional. Google intenta que l’usuari no hagi de pensar, oferint resums a l’instant.
No obstant això, aquest moviment és irònic: en generar la resposta dins del cercador, Google es converteix en un actor més del problema que intenta resoldre, reduint encara més els clics cap als llocs web que sustenten la web oberta.
El cercador que semblava ser indestructible s’enfronta a la redefinició més gran de la seva història. Adeu al vell cercador; benvinguda l’era de l’assistent.
