El país veu una reducció històrica de la inflació i de la pobresa extrema, mentre el suport dels Estats Units reforça la confiança internacional en l’economia argentina.
Després d’anys de crisi, incertesa i desconfiança, l’Argentina comença a escriure una nova pàgina de la seva història econòmica. Les dades recents mostren un canvi de tendència clar: la inflació, que durant dècades havia devorat els salaris i la credibilitat del país, ha caigut a nivells que feia anys que no es veien. Paral•lelament, milions d’argentins han sortit de la pobresa extrema, i la recent compra de moneda argentina per part dels Estats Units ha consolidat la imatge d’una economia que, per primer cop en molt de temps, inspira confiança.
Durant el 2023, l’escenari era desolador. La inflació anualitzada superava el 200%, les reserves internacionals estaven pràcticament esgotades i la pobresa afectava més de la meitat de la població. Però el govern de Javier Milei va impulsar un gir radical. Amb una política d’austeritat fiscal estricta, una emissió monetària controlada i un programa de liberalització econòmica, l’Executiu va aconseguir frenar la inèrcia inflacionària que havia condemnat el país a una crisi permanent.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística i Censos (INDEC), el gener del 2025 la inflació mensual havia caigut fins al 2,2%, i a l’abril es mantenia en una taxa anual del 47,3%, la més baixa dels últims anys. Aquesta dada marca un punt d’inflexió: el ritme de creixement dels preus, que havia estat el principal flagell social, es troba ara sota control. Com va declarar el president Milei en una recent conferència a la Casa Rosada: “Hem aconseguit domar la bèstia inflacionària. Avui els argentins poden tornar a planificar el seu futur amb una moneda que val.”
Aquest descens de la inflació ha tingut efectes directes en la vida quotidiana. El poder adquisitiu dels salaris ha començat a recuperar-se, els mercats mostren una major estabilitat i la inversió privada comença a reactivar-se. Però l’impacte més rellevant s’ha vist en els nivells de pobresa i indigència. A la primera meitat del 2024, el 52,9% dels argentins vivien sota el llindar de la pobresa i el 18,1% en situació d’indigència. Tanmateix, segons les últimes dades oficials, a mitjan 2025 aquestes xifres s’han reduït al 31,6% i 6,9%, respectivament. En termes humans, això significa que milions de persones han sortit de la pobresa extrema en menys d’un any.“Quan vam arribar, la meitat del país no podia menjar cada dia. Avui, gràcies a la disciplina i al treball, milions d’argentins tornen a tenir esperança”, va afirmar Milei durant la presentació de les dades de l’INDEC. Organismes internacionals com UNICEF i el Banc Mundial han reconegut aquest progrés, destacant que la millora dels ingressos reals i la desacceleració dels preus han reduït la vulnerabilitat social més severa.
Un altre factor clau en aquesta nova etapa és el suport dels Estats Units. El passat 9 d’octubre de 2025, el Departament del Tresor nord-americà va anunciar la compra de moneda argentina i la signatura d’un acord de ‘currency swap’ per valor de 20.000 milions de dòlars amb el Banc Central de l’Argentina. Aquesta decisió, destinada a reforçar la liquiditat i estabilitzar els mercats, ha estat interpretada com un gest de confiança sense precedents. Diversos analistes internacionals coincideixen que aquesta operació simbolitza la recuperació de la credibilitat econòmica argentina després d’anys d’aïllament financer.
L’efecte psicològic d’aquesta acció ha estat immediat. Els mercats locals van respondre amb una caiguda del risc país i una apreciació lleu del pes. Empreses estrangeres han començat a reavaluar els seus projectes d’inversió al país, i la percepció general és que el govern argentí ha aconseguit establir les bases per a un nou cicle de creixement sostingut. Com va declarar Milei en una entrevista televisiva: “Quan el món compra la teva moneda, és perquè creu en el teu futur. I avui el món creu en l’Argentina.”
Els reptes, però, no desapareixen d’un dia per l’altre. Encara hi ha desigualtats regionals profundes, sectors amb rendes molt baixes i un teixit productiu que necessita modernitzar-se. Tot i això, el país ha aconseguit revertir una tendència que semblava irreversible: la pèrdua de confiança. Avui, la paraula “estabilitat” torna a aparèixer en el discurs econòmic argentí, i ho fa recolzada en fets concrets, no en promeses.
L’Argentina es troba ara davant d’una oportunitat històrica. Si manté la disciplina fiscal, aprofita el suport internacional i continua consolidant els seus avenços socials, pot convertir aquest repunt en el començament d’una nova era econòmica. Després d’anys de crisi i desesperança, el país sembla haver trobat finalment el seu punt d’equilibri: un futur en què l’estabilitat i el creixement deixen de ser una utopia per convertir-se en realitat.
