El dipòsit d’un milió d’euros per a la residència passiva, amb 100.000 a fons perdut proposat per Concòrdia, respon a una problemàtica que el cap de Govern ja havia reconegut: venir a viure a Andorra és massa barat. Tanmateix, fins ara, el Govern ha actuat amb timidesa, acceptant rebaixes a les seves pròpies iniciatives i posant parts que no han evitat la pressió sobre el mercat de l’habitatge.
Ara, davant la proposta de Concòrdia, l’Executiu treu pit i es mostra disposat a treballar “conjuntament”, com si no hagués estat incapaç de defensar amb fermesa la seva posició en l’anterior legislatura. Aquesta actitud evidencia més un exercici de tacticisme polític que no pas una voluntat real d’afrontar de cara un dels principals reptes del país. Fer veure que s’està alineat amb una proposta aliena no compensa el retard acumulat ni el cost social que ja pateixen moltes famílies.
Mentrestant, els preus de l’habitatge continuen disparats i la població creix a un ritme difícil de sostenir. El Govern pot parlar de consens i de voluntat de diàleg, però la realitat és que la iniciativa ha vingut de fora i l’Executiu hi arriba tard. Si realment hi ha consciència que el país no pot assumir més pressió demogràfica a qualsevol preu, el que cal és decisió política i valentia, no només paraules.
