Tot i els avenços en matèria de drets de les dones, Andorra continua evidenciant desigualtats importants en àmbits clau. La proposta de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD) d’elevar l’edat de consentiment per a les relacions sexuals dels 14 als 16 anys, exigint un consentiment exprés, és un pas necessari per protegir les joves, però aquesta mesura no hauria de ser un fi en si mateix. La protecció real es troba en l’educació integral i la creació de mecanismes legals sòlids que garanteixin el benestar de les noies en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta manca de protecció es reflecteix també en l’economia. Amb una bretxa salarial del 26% en el sector privat, les dones continuen patint desigualtats econòmiques profundes. Això afecta no només els seus ingressos, sinó també la seva qualitat de vida, dificultant la conciliació laboral i familiar, especialment en un país amb una taxa d’activitat laboral molt alta. La qüestió de la paritat no es limita a canvis legals puntuals, sinó que requereix un replantejament global de les polítiques públiques. Les mesures legislatives han de ser acompanyades per un canvi estructural i social que asseguri l’equitat en drets i oportunitats.