La posposició de les dues primeres jornades de la Lliga Multisegur és més que una anècdota esportiva: és un reflex de la fragilitat estructural que afecta el país. El fet que gairebé noranta futbolistes quedin fora de les quotes d’immigració no només impossibilita l’arrencada de la competició, sinó que posa en evidència una manca de coordinació entre institucions i federacions que té conseqüències directes en la imatge d’Andorra. És greu que només un club, l’FC Santa Coloma, compleixi amb el mínim de jugadors inscrits i que la resta de la primera divisió no pugui ni alinear-se. L’esport nacional, que sovint es presenta com un element de cohesió i de projecció internacional, queda tocat per una situació que podria haver-se previst i gestionat amb més eficàcia. Quan la política migratòria interfereix fins a aquest punt en el funcionament d’una lliga domèstica, cal preguntar-se fins a quin punt el sistema està preparat per compatibilitzar la realitat d’un país petit amb les exigències d’una competició que vol ser professional. El retard és un avís que no es pot ignorar.
