Avui dia, la informació sobre costos és cada cop més important, ja que els preus de productes i serveis els fixa el mercat, no els productors. La globalització genera competència intensa en preus, que es transforma en competència de costos. Els negocis reeixits són aquells que poden reduir o mantenir els costos més ràpid que els seus competidors, o aquells que aconsegueixen diferenciar els seus productes i serveis, evitant que els seus preus els determini el mercat. A més, és crucial optimitzar l’anàlisi de costos, dividint-los detalladament. Els costos se solen classificar en quatre grups principals: per comportament, per període de temps, per imputació a productes i per naturalesa.
Dins del primer epígraf, el dels costos segons el comportament, s’anomenen així perquè depenen o no de la producció que realitza l’empresa i dins d’aquesta categoria hi ha els costos fixos i els costos variables. Els costos fixos són els que es mantenen constants al llarg del temps, és a dir, el seu import no variarà per molt que canviï el nivell de producció o els recursos emprats. Són costos que no depenen del nivell de producció de béns i serveis; encara que amb el temps, sí que és possible que pateixin variacions. Per exemple, un lloguer d’un local, que cada any puja un petit percentatge. A més, aquestes despeses fixes es paguen de manera constant en períodes de temps, siguin mensuals, trimestrals o anuals. Hi ha una sèrie de costos que pràcticament qualsevol empresa ha d’assumir. A continuació, vegem alguns exemples de costos fixos: primer, el lloguer d’un local o oficina, despesa que es paga puntualment, per regla general, cada mes. Al marge de si l’empresa produeix o no, té ingressos o no, és una despesa que tant sí com no que ha d’assumir. Per a molts emprenedors que tot just comencen amb el seu negoci, el lloguer d’un local pot passar a un segon pla, ja que és un cost molt elevat i que, a priori, se’n pot prescindir. Avui dia hi ha moltes alternatives, una d’elles, per exemple, la de lloguer d’oficines per hores o el ‘coworking’. Segon, els serveis i subministraments bàsics per despeses de telèfon, electricitat, gas i aigua, on es paguen factures cada temps determinat, mensual, bimensual o trimestral per regla general. Tercer, el pagament d’assegurances que l’empresa tingui contractades, com ara assegurances contra incendis o contra inundacions i desastres naturals, contra robatoris, assegurances de responsabilitat civil o qualsevol aquell a empresa consideri necessaris per al desenvolupament de la seva activitat. Quart, els pagaments per serveis de rènting de maquinària o automòbils emprats per al desenvolupament de l’activitat. I cinquè, pagaments per la contractació de professionals en modalitat d’una quota mensual fixa, com ara advocats o assessors, que pràcticament totes les empreses tenen contractades. Una despesa fixa que ha estat fonamental per garantir i assegurar la marxa del negoci dins de la normativa vigent i evitant possibles conflictes legals. En definitiva, els costos fixos són despeses que romanen invariables davant de canvis en el nivell de producció; no obstant això, suposen un greu problema per a les empreses, ja que, en cas de la productivitat o els ingressos disminueixin, l’import dels costos fixos es manté igual, tot i haver d’assumir el pagament. És per això que hem de tenir sempre presents els costos fixos a l’hora de crear una empresa, perquè puguem saber quants diners necessitem per subsistir econòmicament.
D’altra banda, els costos variables són costos que varien segons el nivell de producció que es faci. Com més gran sigui aquest últim, més elevat serà el cost variable. El cost variable fa referència a tots aquells costos que experimenten una variació quan es modifica el volum de producció de béns i serveis d’una empresa. Els costos variables són les despeses que canvien segons el nivell d’activitat i de producció de béns i serveis d’una empresa en concret. Als costos variables també se’ls coneix com a nivell d’unitat produïda, precisament perquè són costos que aniran canviant a l’alça o a la baixa en funció del nombre d’unitats que es produeixin. Les despeses variables a les empreses han adquirit una gran rellevància, ja que permeten maximitzar els recursos d’una empresa. En el sentit que l’empresa tindrà els costos que requereixi estrictament el nivell de producció de cada moment. Al contrari del que passa amb els costos fixos d’un negoci. Imaginem una empresa estacional, com pot ser una gelateria. Aquest establiment tindrà grans pics de vendes, sent el seu moment de més ingressos els mesos d’estiu. No obstant això, la resta de l’any, tindrà vendes, però força menors. Si depengués majoritàriament de costos fixos i hi hagués de fer front durant tot l’any, seria molt complicat fer front al negoci i poder rendibilitzar-lo. Tanmateix, si aquesta empresa intenta minimitzar els seus costos fixos i intentar dependre majoritàriament de costos variables, en els mesos que tingui una producció molt menor, amb prou feines tindrà costos variables. Un exemple de cost variable seria la matèria primera emprada en particular per a la producció de determinats articles.
Dins del segon epígraf, els costos segons el període de temps són costos que s’analitzen tenint en compte el temps en què es generaran i així podem trobar els costos a curt termini i els costos a llarg termini. Els costos a curt termini es generen en un termini inferior a l’any i els costos a llarg termini es generen en un període superior a l’any.
Al tercer epígraf, el dels costos segons la imputació a productes, si es pot considerar que provenen d’un producte concret, hi ha dos tipus de costos: els costos directes i els costos indirectes. Els primers són els costos que s’identifiquen plenament amb un producte concret. Com a costos directes tindríem la mà d’obra necessària per a la producció d’un producte o la matèria primera emprada. Els segons són costos que, per contra, no es poden atribuir directament a cadascun dels productes de l’empresa, i cal establir algun tipus de criteri de repartiment i, així, poder repercutir-lo sobre el preu final de venda. Exemple de costos indirectes: lloguers o subministraments d’energia.
I al quart epígraf, el dels costos segons naturalesa, en funció d’on provinguin les despeses també trobem diferents classes de costos. En primer lloc, els costos d’amortització, que són costos relacionats amb la depreciació dels béns, així com els costos de reparació i manteniment arran de l’ús del material. Per exemple: els costos per ús de maquinària o vehicles en el desenvolupament de la nostra activitat econòmica. En segon lloc, els costos financers, derivats de l’ocupació de recursos de capital aliens que una empresa necessita per desenvolupar-los. Per exemple, els interessos d’un préstec. En tercer lloc, hi ha els costos de tributs, que són costos relacionats amb el pagament d’impostos a favor de la hisenda pública, com ara l’impost sobre activitats econòmiques o l’impost de societats. En quart lloc, tenim els costos de personal, que són costos derivats del pagament a tots els treballadors que intervenen en el procés de producció del bé o del servei. L’exemple més habitual de costos de personal són les nòmines dels empleats. En cinquè lloc, hi ha els costos de matèries primeres, que són els costos dels materials que es fan servir de manera directa en la producció del bé o servei. Per exemple, si som els propietaris d’un celler, una de les matèries primeres principals emprades és el raïm. En sisè lloc, els costos de distribució, comercialització o venda, que són costos que s’originen a conseqüència de traslladar el producte final al consumidor. Per exemple, si enviem per avió la mercaderia adquirida pel client les capses de cartó homologades, les taxes d’enviament i el noli.
