L’aprovació del decret que incorpora el finançament públic dels tractaments de transició de gènere a la cartera sanitària és un pas rellevant en matèria de drets i d’accés universal a la salut. El procés no ha estat fàcil, com ha admés la ministra Mas, perquè es tracta d’una qüestió sensible i carregada de debat social i mèdic. El consens assolit amb entitats com Diversand i el Col·legi de Metges ha permès establir uns criteris que, tot i les limitacions, responen a una demanda llargament formulada. La decisió de fixar l’accés als tractaments hormonals a partir dels 16 anys i reservar les cirurgies per a majors d’edat intenta equilibrar seguretat, evidència científica i drets individuals. L’exclusió dels bloquejadors de la pubertat en menors de 16 reflecteix la cautela de les autoritats sanitàries, però el fet que aquests joves puguin comptar amb acompanyament i circuits especialitzats és una garantia que no queden desemparats. El repte ara serà doble: assegurar la correcta aplicació de la mesura i valorar-ne l’impacte real, tant en termes econòmics com de cobertura social, per avançar en un model de salut més inclusiu i equitatiu.
