“Vaig sentir que formava part d’un engany organitzat.” Així ho explica Marcos (nom fictici), un expert en negocis digitals del Principat que ha decidit trencar el silenci i, en declaracions a EL PERIÒDIC, descriu les pràctiques presumptament fraudulentes d’una empresa de formació en línia amb una suposada seu fiscal a Andorra però amb activitat a escala mundial. El seu relat revela un escenari marcat per promeses laborals incomplertes, manipulació emocional de clients vulnerables, pràctiques fiscals opaques i figures inventades per donar una falsa aparença d’autoritat.
Contracte promès, contracte inexistent
La història de Marcos arrenca el 2024, quan va ser captat per un membre de l’equip directiu de l’empresa en una conferència d’e-commerce al Principat. Li van oferir un contracte amb condicions molt atractives: 5.000 euros mensuals i teletreball. No obstant això, el contracte no es va signar mai i el període de “formació” es va allargar mesos, sense cap reconeixement legal ni econòmic.
Durant la seva estada a l’empresa, assegura haver presenciat mètodes de captació de clients “èticament inacceptables”. L’equip comercial, diu, rebia instruccions per pressionar emocionalment persones vulnerables, exagerant promeses de canvis vitals i d’èxit econòmic ràpid a través de cursos de màrqueting i emprenedoria.
Pressionar el dolor
Un cas que el va marcar especialment és el d’una mare soltera amb tres fills i recursos econòmics molt limitats. “Se’m demanava que ataqués el seu dolor emocional, que li fes creure que nosaltres érem la solució perquè pogués passar més temps amb els seus fills, sabent que no era veritat”, afirma. Segons ell, aquest tipus de pressió emocional es repetia en nombroses ocasions.
També recorda el cas d’un noi de només disset anys que volia estudiar fisioteràpia. Sense experiència ni formació empresarial, se li va oferir un “gran descompte” per entrar al programa. El jove i el seu pare, de classe treballadora, havien estalviat per a la universitat. “Se’ls va fer creure que teníem un interès especial en ell pel seu suposat potencial emprenedor. Però aquell discurs era un guió que repetien amb tothom”, assegura.
En una altra ocasió, relata, es va celebrar com a “bona venda” la inscripció d’un jove que acabava de superar una depressió greu i volia crear una marca de roba amb missatges positius. “El van manipular emocionalment fins que va comprar el curs. Després, en tancar la trucada, se’n reien, al més pur estil ‘The Wolf of Wall Street’.” De fet, va ser arran d’aquest cas pel qual Marcos va decidir tallar la relació amb ells.
Precarietat interna
A dins l’empresa, la situació tampoc no era millor. Treballadors remots, sense horaris establerts, eren requerits constantment per a trucades i reunions imprevistes. “Tot sota la promesa que aviat ens farien el contracte i que formàvem part d’un projecte exclusiu”. La realitat, diu, era que molts estaven igual: sense contracte, sense reconeixement legal i sense protocols clars davant reclamacions de clients.
Tanmateix, Marcos assegura que també es magnificava la trajectòria dels fundadors i mentors. Algunes figures públiques, presentades com a cofundadores de marques reconegudes, haurien estat creacions del departament de màrqueting. “Repetíem frases com que un mentor havia facturat milions amb el seu mètode, però no vaig trobar cap prova real de la seva implicació”, pondera. En detall el que es va trobar van ser suposats creadors d’empreses milionàries que cotitzaven en borsa.
La documentació referent a l’empresa en la qual el testimoni ha treballat. | EL PERIÒDIC
Dades manipulades i circuits poc transparents
Segons el seu testimoni, els resultats mostrats en publicitat també podien estar manipulats. Cita el cas d’una alumna presentada com a exemple d’èxit per haver facturat 7.000 euros en un mes, quan en realitat ho havia aconseguit en tres mesos i amb unes despeses tan altes en el procés que el benefici era gairebé nul.
Pel que fa a la gestió econòmica, afirma que, tot i estar donada d’alta a Espanya, l’empresa derivava els pagaments a una plataforma vinculada a una societat amb seu a l’estranger. Els diners, diu, acabaven en comptes personals a Andorra. “A mi em van pagar part del sou des d’un compte personal, sense donar-me d’alta a la Seguretat Social, però em descomptaven com si ho estigués. Era un despropòsit total.” El pagament que va rebre en marxar —lluny de la xifra promesa— va ser únic i molt inferior, “només per fer-me callar”.
Una indústria poc regulada
Per raons legals, no es pot revelar la identitat de l’empresa investigada. El cas, però, obre el debat sobre la necessitat d’establir límits ètics més clars en determinades pràctiques comercials dins del mercat digital. La formació en línia s’ha convertit en una indústria de gran rendibilitat, però amb un nivell de regulació limitat i amb dinàmiques sovint opaques. Segons el testimoni recollit per aquest mitjà, alguns operadors del sector podrien utilitzar promeses de resultats difícils d’assolir per captar persones en situacions de vulnerabilitat. Les acusacions apunten a estratègies que van més enllà del màrqueting agressiu, incloent-hi possibles fraus, explotació emocional i precarització laboral, tot emmascarat sota una imatge pública d’èxit i solvència empresarial.
