En un país on sovint el debat ambiental queda relegat a un segon pla, el cas de l’almesquera –aquell petit mamífer aquàtic que gairebé ningú ha vist mai– encarna amb cruesa la fragilitat d’uns ecosistemes cada cop més degradats. El descobriment recent d’exemplars al riu d’Ós i l’impuls del pla DesmAND, dotat amb 252.000 euros, revelen una veritat incòmoda: cal una espècie en perill crític perquè ens fixem en el mal estat dels nostres rius. No es tracta només de salvar un animal discret. Es tracta de recuperar la connexió trencada entre hàbitats, riberes i cursos d’aigua convertits en canals de formigó. Les dades genètiques alerten de consanguinitat, de poblacions aïllades per construccions humanes que mai van pensar en la fauna. Mentrestant, la desaparició silenciosa de l’almesquera delata una gestió històricament reactiva, no preventiva. Fer pedagogia és essencial. Però el repte real és transformar un model de territori que, per comoditat o desídia, ha desconnectat natura i futur. L’almesquera no és només una espècie: és un termòmetre ecològic. I les xifres, avui, marquen febre.
