“No totes les associacions culturals arriben tan lluny. Per a nosaltres, haver arribat als 75 anys és molt important”. Amb aquesta afirmació plena de significat, el president de l’Esbart Santa Anna, Manel Rodríguez, resumeix l’emoció d’una efemèride que, més que una celebració, és un reconeixement a dècades de dedicació col·lectiva, passió i resistència cultural. I és que l’entitat arriba aquest dissabte a una fita singular: 75 anys de trajectòria dedicats a la dansa tradicional i a la preservació de la cultura popular. Per aquest motiu, la formació escaldenca presenta una edició especial del festival ‘Un batec que dansa’, dins els actes de la Festa Major. L’actuació tindrà lloc a les 21.30 hores a la Sala Prat del Roure, amb entrada lliure.
En declaracions a EL PERIÒDIC, Rodríguez explica que, tot i que el festival segueix una estructura similar a la d’altres anys, incorpora una novetat destacada: la teatralització del ball tradicional del Dia de Santa Anna. “És un ball que sempre hem fet a plaça, però ara el portem a l’escenari, amb una posada en escena que vol capturar-ne l’essència i, alhora, obrir-lo a nous públics”, ha ponderat. L’adaptació musical ha anat a càrrec del compositor Lluís Cartes, mentre que la coreografia i la direcció escènica són obra de Rafa Martín. Aquesta producció també es presentarà el mes d’octubre a Montecatini, Itàlia, dins la projecció internacional de l’entitat.
Un dels projectes més emotius vinculats a l’aniversari és la sèrie de càpsules audiovisuals gravades a espais emblemàtics d’Escaldes. “No és una sola càpsula, són vàries. Junts formen un recorregut pels llocs on l’Esbart ha ballat durant 75 anys: Sant Miquel, la plaça de la Tosta, la plaça Santa Anna, la zona de Caldea…”, enumera Rodríguez amb orgull. L’objectiu, diu, és doble: “Reivindicar la presència de l’Esbart al carrer i explicar la nostra història des del lloc on l’hem viscuda”.
Amb uns 120 membres actius entre dansaires, directius i col·laboradors, l’Esbart Santa Anna manté un equilibri delicat entre la tradició i la renovació. La meitat del grup el formen joves, prop de 60, però el relleu generacional no està garantit. “El que ens falta són nens petits. Quan arriben als 10 anys, molts es decanten per altres activitats com el futbol. Per això sortim a ballar al carrer: perquè ens vegin, perquè s’hi acostin”, apuntala. Tot i els reptes, Rodríguez no veu la gestió de tanta gent com una càrrega. “Cadascú fa el que pot. Ens organitzem, fem reunions mensuals i, quan arriben els festivals, treballem conjuntament”.
Mentre l’entitat es prepara per al festival d’aquest dissabte i noves actuacions imminents a la plaça dels Coprínceps i a la plaça Santa Anna, l’objectiu continua sent el mateix de fa 75 anys: fer país des de la dansa, mantenir viu un patrimoni i fer-ho, sempre, en família. Quan se li pregunta com imagina l’Esbart d’aquí 25 anys, el president no dubta: “Sense perdre l’essència de la tradició. Hi ha molts esbarts a Andorra, però no tots guarden l’essència com ho fem nosaltres”. Per a Rodríguez, aquest és el tret distintiu de l’Esbart Santa Anna i allò que cal protegir per sobre de tot.
