En els darrers anys, la visibilitat i reconeixement del talent femení han estat al centre de nombrosos debats i iniciatives, amb l’objectiu d’assolir una representació més equilibrada en diversos sectors professionals. Malgrat això, hi ha situacions que ens fan replantejar fins a quin punt s’està aconseguint aquest objectiu, especialment en esdeveniments de gran rellevància pública. Un exemple clar d’aquest desajust s’ha pogut veure recentment a la inauguració de l’Andorra Taste, un esdeveniment que està guanyant protagonisme com a cita gastronòmica de referència, però que, desafortunadament, no ha estat aliè a la manca de presència femenina significativa.
L’Andorra Taste, que reuneix gairebé una vintena de participants de diversos països, és un esdeveniment per a professionals de renom del món de la cuina, especialment enfocada en la gastronomia d’alta muntanya. Aquesta iniciativa, que sens dubte contribueix a ressaltar el valor d’una cuina sovint desconeguda, ha estat marcada, des del tret de sortida, per un detall que no pot passar desapercebut: la poca visibilitat de les dones professionals del sector.
La fotografia oficial de l’esdeveniment, amb la vintena d’experts convidats, organitzadors i autoritats, n’és un exemple clar. Comptant amb els dits d’una mà, les dones que hi apareixen són quatre en total -a més de la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili-, amb només dues d’elles presents en la programació dels actes oficials. Aquest escàs percentatge contrasta amb la realitat d’un sector on el talent femení és innegable i on hi ha cada cop més professionals femenines que lideren la cuina d’avantguarda i innovació gastronòmica.
Aquesta imatge no només posa en relleu la falta de representació femenina en l’esdeveniment, sinó que també planteja qüestions sobre si s’estan fent els esforços suficients per garantir la igualtat d’oportunitats i visibilitat en sectors tradicionalment masculinitzats. El problema no rau exclusivament en el nombre de dones presents, sinó en el missatge que es transmet: la cuina d’alt nivell segueix sent un territori on els homes dominen l’escenari públic, mentre que el talent femení queda sovint relegat a un segon pla.
Cal reconèixer, amb tot, l’encert de l’organització en atorgar el guardó internacional d’enguany a la reconeguda xef Carme Ruscalleda, una figura clau en la gastronomia mundial gràcies al seu prestigi i trajectòria inigualable. Ruscalleda, amb múltiples estrelles Michelin i una carrera impressionant, és mereixedora d’aquest reconeixement, sens dubte. No obstant això, aquest guardó, tot i ser un pas positiu, no soluciona de base el problema estructural de la manca de representació femenina en aquests tipus d’esdeveniments. Si bé contribueix a complir amb una certa quota de visibilitat, és important que es vagi més enllà d’aquest tipus d’actes puntuals per crear una igualtat de gènere real, que no depengui només d’alguns noms consagrats, sinó d’una participació equilibrada en tots els àmbits de la gastronomia.
No es tracta només de demanar una quota de paritat sense sentit, sinó de fer un esforç conscient per garantir que les dones que ja destaquen en aquest camp tinguin l’espai i la visibilitat que mereixen. A llarg termini, això no només serà beneficiós per a les professionals del sector, sinó també per a l’esdeveniment en si, que guanyarà en diversitat i reconeixement.
