La intel·ligència artificial té aspectes positius, però també en té de negatius, i per això cal una supervisió humana i una governança ètica i responsable. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu del llibre-resum de la XXI Càtedra de Pensament Cristià, titulat ‘Intel·ligència artificial: llums i ombres’, escrit pels doctors Rosa Maria Alsina, Ricard Mejía, i Francesc Torralba.
Un exemplar que s’ha presentat aquest dimarts a Andorra la Vella, i pel qual ha servit per posar sobre la taula una de les qüestions més urgents de l’actualitat: els límits i potencialitats de la intel·ligència artificial (IA). Val a dir que en la presentació hi ha estat present Torralba, qui ha fet una crida a una reflexió crítica sobre l’impacte d’aquests sistemes tecnològics perquè “cada cop prenen més decisions per nosaltres”, ha articulat Torralba.
En aquest aspecte, el filòsof i teòleg ha admès que la IA aporta grans avenços en àmbits com l’educació, la ciència o l’empresa, però adverteix que també amenaça amb una “transformació important del món laboral”, especialment en feines mecàniques o repetitives. Aquest canvi, comenta, pot generar “angoixa, espant i inquietud”.
En l’àmbit educatiu, l’ús massiu de plataformes com el ChatGPT planteja el dilema si la intel·ligència artificial atrofia el pensament humà. “La majoria dels meus alumnes, quan els fas una pregunta, ja no barrinen ni donen voltes al tema, sinó que van a una cosa que es diu ChatGPT o DeepSeek i els explica”, critica el filòsof. En aquest sentit, Torralba considera que en el sector de l’Educació aquestes tecnologies són tot un “desafiament perquè el que volem és que l’estimulin, no que l’atrofien i que siguin dependents d’un artefacte”, ha destacat.
Torralba també ha fet una crítica al mal ús dels dispositius digitals a les escoles, que, segons ell, han generat distraccions, ciberassatjament, accés prematur a continguts inadequats o fins i tot ha acabat amb casos de suïcidis. “Ens pensàvem que com més pantalles a l’aula més progrés”, ha assenyalat. “Van posar els iPads, van posar el mòbil, van posar la connexió i ara ens adonem que això genera distracció“, ha agregat el professor universitari.
Convé citar que a l’acte també hi ha estat present el copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano. El bisbe ha presidit la presentació i ha posat de manifestat la importància de tenir pensament crític. “Cal tenir pensament crític perquè és la manera que la ciència avanci”, ha declarat Pentinat, que també ha titllat el tema de la presentació com “apassionant i de gran interès” perquè és d’actualitat, de recerca i investigació.
D’altra banda, i lluny d’un posicionament de tecnofòbia, tal com ha deixat clar el teòleg, el llibre ofereix una mirada equilibrada que recull tres ponències destacades de la jornada del pensament cristià de l’any passat, així com un pròleg del bisbe emèrit Joan-Enric Vives. En aquest sentit, un dels seus tres autors no ha amagat, però, que hi veu més inconvenients, sobretot des del vessant humanista, ja que considera que “les decisions de les persones seran escollides per una IA”. Ho ha exemplificat així amb la selecció d’un restaurant o que un empleat serà contractat per una màquina, informa l’ANA.
“És bàsic que ens ajudi a prendre decisions, però que no substitueixi la nostra capacitat de decidir. Això cada cop s’està produint més”, ha alertat Torralba. Per això demana que cal una supervisió humana i una governança ètica per evitar abusos i garantir que aquesta tecnologia serveixi les persones, especialment les més vulnerables. “Els algoritmes no són neutres”, ha asseverat Torralba. Amb aquesta premissa, el doctor ha recordat que darrere les màquines hi ha decisions preses per tecnòlegs. “No podem delegar totalment la presa de decisions a artefactes”, ha acabat emfatitzant.
Per aquest motiu, el doctor ha reconegut que cal una regulació. “S’ha de fer un ús ètic d’aquests instruments i això és el gran desafiament de present i de futur”, ha remarcat. Per aquesta raó ha posat de manifest que hi ha molt pocs països que hagin elaborat alguna jurisdicció. “Només Europa té actualment una llei que vol regular la intel·ligència artificial i que els estats membres han d’encara ratificar”, ha afirmat l’escriptor, que a continuació ha agregat: “Andorra no hi és, per tant, queda al marge d’aquesta llei o potser s’hi sumarà, però d’entrada no és un estat membre”.
Convé esmentar que a la resta de països capdavanters en la producció de tecnologies i potències mundials, com la Xina, els Estats Units o Corea del Sud, no disposen de marcs legals similars, motiu pel qual el doctor s’ha preguntat com es podria regular aquesta qüestió.
