Tots sabem que el nostre país gaudeix d’uns paratges naturals excelsos i d’una qualitat de vida extraordinària. Tanmateix, és important tenir en compte que un dels nostres béns més preuats no és il·limitat, i ens referim a l’aigua. Si bé aquesta substància sol concórrer en indrets com muntanyes i glacials, el Principat compta amb una netedat de les seves aigües impecable. De fet, Govern ja va manifestar el 2021 que la qualitat fisicoquímica de tots els rius del país va arribar al seu millor resultat històric amb una qualificació ‘excel·lent’ o ‘bona’ en el 100% de les seves estacions de control.
Aquell any també va destacar per haver-se extret més d’11 tones de residusd’un total de 646 quilòmetres de rius que van permetre sanejar i mantenir un estat impol·lut d’aquests. En aquest sentit, cal recordar que l’ex ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ja va reiterar aleshores que part de la recuperació de la qualitat dels rius es va atribuir al Pla de Sanejament d’Andorra, el qual tenia uns objectius «molt ambiciosos» i que es van donar totalment per assolits. Val a dir que en aquells moments també es va superar el rècord de no detectar-se en cap estació aigua catalogada com a ‘dolenta’.
Malgrat les bones dades que indiquen tot això, cal saber que als Pirineus la quantitat d’aigua provinent de les precipitacions ha minvat certament en els darrers anys, a pesar d’aparèixer sovint durant tot l’any en tractar-se d’un clima d’alta muntanya i sent els mesos de maig i juny els més humits. Així coml’augment de les temperatures també ha sigut considerable, la disminució de les pluges ha alertat d’una tendència certament ‘perillosa’ cap a una major sequedat del nostre entorn.
Sobre tot això, i aspectes més detallats, s’han especificat en un estudipresentat aquesta setmana al Congrés Anual de la Societat Europea de Meteorologia tingut lloc a Barcelona sobre l’evolució climàtica d’Andorra. Un dels punts més cridaners que mostra és com l’augment de les temperatures s’està accelerant en les últimes dècades. Precisament, una de les quatre persones que han confeccionat i avalat dit estudi, la tècnica del Servei Meteorològic d’Andorra, Lucia Rivero, ens detalla la perspectiva que ofereix aquesta anàlisi, així com les qüestions referents a l’aigua i a l’estat minvant que denoten les precipitacions.
«No hi ha dubte que la dinàmica de les temperatures és cap a l’alça. És una tendència que ens ha indicat un dels estudis que hem presentat i que assenyala que el clima està pujant amb freqüència», assevera respecte que aquest 2024 s’hagi registrat el segon mes d’agost més càlid des dels anys 50. «Hem vist com estem assolint rècords de temperatura màxima, tampoc cada any, però sí amb assiduïtat», confirma l’experta climatològica, destacant que, per contra, els rècords de temperatura mínima es van deixar de produir a la dècada dels 80.
Per aclarir el fenomen sec, només cal fixar-se en les dades que va traslladar Andorra Recerca i Innovació l’any anterior, destacant com havia baixat el cabal dels rius amb un 37% menys d’aigua al riu Valira al mes de gener i un 62% menys al febrer amb relació a un any tipus del període comprès entre el 2010 i el 2020. Per tot això, hem d’entendre com a ciutadans que aquest recurs natural quefins feia pocs anys era abundant ha deixat de ser-ho i ja des de fa un temps és una preocupació que alerten els experts i un tema que ha arribat a les taules dels polítics.
La pluja en els darrers anys ha sigut més escassa a causa del canvi climàtic. A causa d’això, ja no sorprèn a ningú que fa dos anys es registrés al Principat l’any més calorós de la seva història des de 1950; tanmateix, els dos anys següents han tornat a superar aquest rècord. En el cas de 2022, es van aplegar 89 dies d’estiu durant tot l’any, atès que la temperatura va ser igual o superior als 25 graus, un cas d’excepció, però és que el 2023 es va tancar com el segon any més càlid, marcant a l’estació Central de FEDA una temperatura mitjana anual de 12,3 graus. Un altre factor crucial que hem de tenir en compte és d’on prové la meitat de l’aigua potable del nostre planeta, i és a través de les muntanyes; més exactament, dels seus subministraments d’aigua. A més, convé saber que el canvi climàtic en les zones de muntanya és més ràpid que en altres parts del món. Aspectes com la pèrdua de la capa de neu, juntament amb un sòl més sec, poden augmentar les temperatures addicionalment.
Respecte a la crisi climàtica i de com està influint aquest paradigma en el nostre ecosistema, Rivero recalca que «resulta evident quel’estiu s’està allargant», un fet que provoca que les estacions de tardor i primavera s’acurtin, així com la resta de períodes, els quals «modifiquen les estacions de l’any». La tècnica del Servei Meteorològic Nacional va més enllà confirmant que aquesta alteració del temps també ha trastocat a les precipitacions, «les quals s’han vist agreujades a causa de l’increment de les temperatures i enforteixen els fenòmens com les tempestes en contenir l’atmosfera una major humitat». Per acabar, l’experta ens tranquil·litza exclamant que en ser capçalera de conca, «Andorra disposa d’una bona quantitat d’aigua, però que s’ha de vetllar igualment el recurs».
