Els psicòlegs sempre diem que realment el que ens afecta no és el que ens succeeix, sinó la interpretació que donem als fets. En una situació horrorosa, dolenta, indiferent, positiva, etc. quin valor emocional li estem donant? Com ens està perjudicant? Aquesta situació és temporal, definitiva o és reversible? Perquè moltes vegades confonem un mal moment amb una mala vida i utilitzem articles com inútils, estúpids, incompetents, dolents, miserables, etc. per autodefinir-nos, quan realment ha sigut un error, una equivocació puntual. Hem actuat de manera errònia o amb mala fe, però en un ambient i moment puntual, pel motiu que sigui. Per tant, aquest comportament no ens defineix com a persones, o farà per etiquetar-nos per als actes comesos en aquell precís moment, però no per al conjunt de la nostra personalitat.
És a dir, hem tingut un comportament estúpid, irracional, poruc, valent, dolent, etc., però no podem utilitzar aquests articles indefinidament, i malauradament, és com ho fa molta gent. Aleshores, quan es compara socialment amb més gent, només agafa el present, el moment actual, obviant l’ahir o la setmana passada, i no té en compte la seva història ni les seves experiències. És a dir, pot ser que avui no estigui tan bé com ahir, però tan malament no està si ho compara a com ho estava fa set o vuit anys, quan no tenia feina ni un pis on viure, o potser estava lluitant per superar una malaltia. No es tracta de viure en el passat, però sí de tenir-lo en compte de tant en tant i, d’aquesta manera, podrem valorar el nostre recorregut. Igualment, també s’ha de vigilar amb qui ens comparem perquè hi ha gent que guanya 3.000 € o més mensualment i està plena de deutes; és cobrar i quinze dies després estar en números vermells.
També hi qui guanyant la mateixa quantitat, està lluitant contra la depressió o l’ansietat, en comptes de gaudir dels seus diners, de la seva família o de les seves possessions. Amb això vull dir que, abans d’afirmar que estem malament, hem d’analitzar el nostre entorn perquè moltes vegades és l’ambient en el qual interactuem el que ens fa la sensació d’estar malament. Hi ha moltíssima gent guanyant entre els 1.600 i 2.000 euros ben feliços i sense gaires preocupacions personals, perquè saben amb qui comparar-se i, sobretot, perquè no donen res per fet, atès que les coses poden canviar d’un dia per l’altre i sense avisar. Aleshores, les comparacions sempre ha de ser amb un mateix, en com ens trobem actualment i com ho estàvem anteriorment.
Perquè si sempre enyorem el que no tenim, en comptes d’estar agraïts per les coses que hem aconseguit és lògic pensar que estem malament. Hem d’utilitzar la ment crítica i qüestionar-nos com hem arribat fins aquí, a la situació personal actual i, segurament, veurem que ha sigut de manera voluntària. Així és que per molt malament que creguem que estem, si mirem uns anys enrere, veurem que no sempre estàvem millor.
