Avui dia les noves relacions s’han complicat molt. El «ghosting», o desaparèixer sense donar explicacions per manca de responsabilitat afectiva, el «love bombing», on les relacions arrenquen amb una intensitat altíssima i de cop l’altra persona tira la bomba per desaparèixer sense donar explicacions, i el «benching», on l’altra persona té més d’un jugador en la partida i et situa en el banc de suplents i, per tant, només intervens quan el titular no està, són les regles que regeixen el joc de conèixer a algú en l’era moderna.
I si vincular-se amb una persona pot resultar difícil per la joventut, imagineu-vos quan ja sobrepasses el mig segle. A aquesta edat, si estàs solter o soltera acostuma a ser per dues raons, o estàs divorciat, i vens amb algunes lliçons apreses, o encara no has trobat l’amor, que ja t’encasella com a persona «una miqueta especial». S’afegeix a l’equació que en el cercle més proper, gairebé tothom està emparellat i això fa que et moguis sempre amb la mateixa gent, dificultant encara més el fet de poder conèixer gent nova.
En definitiva, si li preguntes a qualsevol de la generació en qüestió, jo la primera, segur que et respondrà amb un «el pati està molt malament!». I és que ara ja vas amb el fre de ma posat. Descartes per moltes més raons, econòmiques, no vols mantenir ningú, culturals, ja saps com n’és de difícil relacionar-se amb algú amb inquietuds molt diferents, i fins i tot d’intel·ligència, que ara ja tens clar que el sexe està bé, però que hi ha moments per tot i, per tant, necessites algú que pugui conversar en moltes altres estones en la mateixa «onda». A banda, també cal lidiar amb la motxilla d’experiències que ja carreguem, pesada en alguns casos, de fills que no volen ningú nou, d’un ex que no et posa la vida fàcil, o d’amics que són tan importants com la família i que a voltes també t’has de guanyar.
I encara podríem afegir un factor més, que els que em coneixeu ja podreu imaginar per on aniré. I és que en molts casos, homes i dones no busquem el mateix. Fa poc parlant amb un amic del tema, en preguntar-li com ho portava, a la citada frase que «el pati està molt malament!», va afegir un «és que les dones de la meva edat estan molt velles». Jo me’l vaig mirar bé, i encara que no li vaig voler dir res, per dintre vaig pensar, «Vas tu fi com per anar exigint per la vida, però tu t’has mirat bé? Et veus el panxot?, i ja no demano si el panxot et deixa veure alguna cosa més, ets conscient de lo calb que estàs?, realment penses que se’t veu jove?». Però la realitat és que, com a norma general, els homes es fixen molt més en el físic que nosaltres, i especialment en aquestes edats.
I ja ho sé, ara em direu que nosaltres també ens repassem amb la mirada els homes guapos, i jo això no ho negaré pas, que mirar és gratis, i les coses maques alegren el dia. Però alhora de conèixer algú, no valorem tant això, almenys jo no ho faig. Evidentment, l’altra persona t’ha d’atreure, sinó malament anem, i és cert que en una primera impressió, el físic és l’única cosa que se’ns mostra, però crec que un pot mirar amb visió general o pot fixar-se en detalls que et facin l’altra persona agradable o interessant, fins al punt que et generi atracció. La manera de moure’s, de mirar-te, la simpatia i la manera de parlar(-te) en són alguns. D’altra banda, les dones de la dècada dels 60-60 porten uns anys ja empoderant-nos, no totes però si moltes, i això no agrada tant els homes de la nostra generació, que estaven acostumats a dones submises i educades per servir un home.
Però, tot i que lligar pugui resultar complicat, les persones som éssers socials i arriscar-se per conèixer noves relacions i poder trobar parella en la maduresa, és una tasca obligada. No tant per agafar-se a qualsevol, pel fet de no voler estar sol, que com jo dic, sola s’està molt bé i si algú ha d’entrar que sigui només per millorar, sinó com perquè si trobes la persona adequada, en companyia la vida és més maca.
I arribats a aquest punt, hem de pensar que per trobar parella després dels 50, el primer que cal fer és buscar-la, i això no vol dir anar a la caça, sinó que només requereix buscar conèixer nova gent sense cap intenció en concret, i entre les noves persones algú podrà ser candidat quan menys t’ho esperis. I s’afegeix que conèixer gent nova, tot i que no assoleixis cap vincle afectiu, resulta molt enriquidor en tots els àmbits, potser practicaràs una nova afició que fins ara no coneixies o que no havies gosat provar, potser faràs una escapada que no t’havies plantejat, o potser tastaràs nous menjars. Qualsevol cosa serà una gran experiència que et farà créixer com a persona.
També hem de pensar que ja tenim 50 anys, o més, i per tant no ens podem comparar amb quan eren joves. Les experiències han fet efecte amb nosaltres i el físic tampoc no és el mateix. I, per tant, és molt important, però molt, estimar-se un mateix. El filtre per tenir una relació amb qualsevol persona, passa per tenir una bona relació amb tu mateix, i això requereix acceptar l’edat que tens i si pots fer alguna cosa que millori, ni que sigui l’embolcall, és gairebé obligat, i si més no, molt necessari. La ment també ha d’estar oberta, t’has de permetre començar de nou i no deixar que les pors, ni els complexos et limitin.
Arribats aquí us podria explicar les maneres amb les quals la gent lliga en la maduresa o també endinsar-nos més en què és el que busquen home si dones en la maduresa, però l’article ja no ens dona per res més, i ho deixarem per un altre dia.
I avui acabarem amb una frase de Robert Francis «Bobby» Kennedy, que era un dels germans del 35è president dels Estats Units, John F. Kennedy, i un dels seus consellers de major confiança, i que diu «Només aquells que s’atreveixen a fallar en gran manera poden aconseguir molt». I a banda de ser conscients de com n’és de real aquesta afirmació, hem de considerar que quan arrisques, tot i que pugui no sortir bé, et converteixes en una persona valenta i que va guanyant experiència, i per tant sempre val la pena prendre alguns riscos i en el camp de les relacions personals i de l’amor, encara més.
