Han passat més de tres anys des que es va iniciar l’anàlisi per redactar un protocol que protegeixi el personal d’educació especial davant de possibles agressions externes. Tot i aquest temps i els riscos evidents, el Ministeri d’Afers Socials ha informat recentment que no es preveu tenir el document enllestit fins a finals d’any, i que actualment encara no es disposa ni tan sols de l’esborrany.
Des del 2021, s’han fet accions importants: entrevistes amb treballadors, identificació de riscos, implantació de mesures com botons de seguretat, videovigilància o formacions en gestió de situacions crítiques. Però el protocol definitiu, que ha de marcar una resposta clara i coordinada davant qualsevol episodi d’agressió, continua pendent.
Aquest buit normatiu manté desprotegits centenars de professionals que treballen cada dia amb col·lectius vulnerables i que sovint es troben en entorns de tensió. No n’hi ha prou amb bones intencions ni accions parcials: cal una resposta institucional clara, decidida i urgent. No es pot demanar professionalitat i compromís a un col·lectiu si, a canvi, no se li garanteix una mínima seguretat en el seu dia a dia.
