Amb l’entrada en vigor avui de la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, coneguda popularment com a Llei Òmnibus, s’han derivat una sèrie de canvis pertinents a cinc reglaments relatius als impostos. Concretament, i així ho ha precisat el director del Departament de Tributs i Fronteres, Carlos Ferreira, compareixent juntament amb el ministre Guillem Casal, es tracta de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries (ITP), l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR), l’impost sobre societats (IS), l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), com també l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària.
D’aquesta forma, el Govern ha aprovat la modificació d’aquests reglaments en matèria tributària per “adaptar-los a la realitat de la nova legislació”. En aquest sentit, aquesta estableix mesures sobre la imposició directa i indirecta per tal de “desincentivar l’especulació immobiliària a curt termini i incentivar la compra del primer habitatge per a residència habitual i permanent”. Així, el primer canvi normatiu serà que els compradors del primer habitatge per un import de fins a 600.000 euros no pagaran ITP. A més, es fa saber que també són exempts d’aquest impost” quan una societat de més de cinc anys adquireix un bé immoble i que destina a lloguer a preu assequible com a mínim deu anys“, en paraules del mateix Ferreira.
Per això, el seu marc legal integra avantatges fiscals per als propietaris que lloguin a preu assequible. De forma que els obligats tributaris “poden reduir la base de tributació en l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de les persones físiques en un 10% dels ingressos procedents del lloguer d’habitatges”. El responsable de l’àrea tributària ha remarcat que la reducció “només es pot aplicar amb lloguers arrendats per sota de nou euros el metre quadrat i l’import total de la renda no superi així els 1.250 euros mensuals”. Val a dir que aquesta base de tributació no pot ser negativa a conseqüència de l’aplicació de la citada reducció.
D’altra banda, i pel que respecta a posar fre a l’especulació immobiliària, s’apliquen impostos sobre la plusvàlua de fins al 25% si un no resident ven l’habitatge abans de dos anys. En aquesta línia, Ferreira ha estipulat que “s’incrementa el recàrrec sobre els guanys especulatius en la declaració de l’IRPF, l’IS i l’IRNR” (per establiment permanent), com també augmenta el període de temps que es grava. En aquest sentit, s’ha precisat que si el bé immoble es ven abans de dos anys, el gravamen és del 10%; en el cas que la venda es faci sempre entre dos i cinc anys després de la compra, el recàrrec disminueix fins al 5%; i, a partir de 5 anys, no hi ha recàrrec. A banda d’això, amb l’IRPF s’apliquen uns coeficients correctors.
Finalment, i seguint l’ordre del dia en aquesta matèria, el Consell de Ministres també ha avalat un nou reglament, derogant l’anterior, sobre l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària per tal de garantir “més claredat i seguretat jurídica en l’aplicació de l’impost”. Es tracta d’una normativa que incorpora l’exempció per liquidació en règim econòmic de matrimoni, és a dir, “en cas que una parella que té un pis en propietat se separa i una de les parts adquireix la totalitat de l’immoble”. A més, recull els criteris per considerar que s’han creat nous llocs de treball, i es mantenen aquestes places, en l’exempció de l’impost quan es destina la inversió a activitat mercantil durant 10 anys. Cal citar que aquesta la limita la bonificació del 90% quan es destina a lloguer a preu assequible.
