La recent aprovació de la llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act) de la Unió Europea és un pas important cap a la regulació d’una tecnologia que ja és omnipresent en la nostra vida quotidiana, des de les xarxes socials fins a l’atenció al client. Tanmateix, la seva aplicació completa no serà obligatòria fins d’aquí a dos anys, plantejant diverses qüestions sobre la rapidesa dels canvis en aquest camp i la idoneïtat d’aquest marge temporal. La intel·ligència artificial és una tecnologia que evoluciona a una velocitat vertiginosa. Els avenços constants fan que el que avui considerem avançat pugui quedar obsolet en poc temps. Això significa que una legislació aprovada avui pot no ser suficientment àgil per abordar els nous desafiaments i riscos que sorgiran en el futur. Per tant, és comprensible preguntar-se si la AI Act, en el termini de dos anys que s’ha donat per a la seva aplicació obligatòria, podria quedar obsoleta abans d’entrar en vigor completament. La raó d’aquest període de gràcia de dos anys es pot deure a diversos factors. En primer lloc, implementar una regulació tan complexa requereix temps per a que els proveïdors i desenvolupadors de sistemes d’IA puguin adaptar-se als nous requisits. Aquest marge temporal permet a les empreses avaluar els seus sistemes, implementar mesures de mitigació de riscos i establir els procediments necessaris per complir amb la normativa.
Hi ha el risc que la llei pugui quedar obsoleta si no s’adapta a la velocitat dels avenços tecnològics. Tanmateix, la AI Act preveu avaluacions i revisions periòdiques del reglament i dels sistemes d’IA, especialment aquells que es consideren d’alt risc. Això significa que la normativa té una estructura flexible que permetrà adaptar-se als canvis i nous desenvolupaments en el camp de la intel·ligència artificial. El marge de dos anys també permet un període de transició durant el qual es poden identificar i corregir possibles problemes en l’aplicació de la llei. Això és important per assegurar que la normativa no només sigui efectiva, sinó també justa i viable per a totes les parts involucrades. Permetre que les plataformes d’IA continuïn sense regulació durant aquest període transitori presenta riscos significatius. La manca de regulació pot portar a abusos i usos indeguts de la tecnologia, com discriminació algorítmica, invasió de la privacitat o manipulació de comportaments. La regulació és essencial per garantir que aquestes tecnologies es desenvolupen i s’utilitzen de manera ètica i segura. Tot i que la AI Act cobreix molts aspectes crítics, encara hi ha àrees que necessiten una major atenció. Per exemple, la IA generativa, com ChatGPT, que pot crear continguts de text, imatge o vídeo, planteja riscos que no estan totalment abordats per la llei actual. A més, cal considerar l’impacte social i econòmic de la IA, com la substitució de llocs de treball i la desigualtat en l’accés a les noves tecnologies.
En conclusió, la AI Act de la UE és un pas necessari i significatiu cap a la regulació de la intel·ligència artificial. No obstant això, la rapidesa dels canvis tecnològics requereix una normativa flexible i adaptable, així com una vigilància constant per assegurar que els drets fonamentals de la ciutadania siguin protegits en tot moment.
