Arreu del món, cada cop més governs estan prenent decisions valentes per afrontar la crisi de l’habitatge. Des de models d’habitatge social robustos fins a regulacions específiques del mercat, moltes administracions han entès que garantir un sostre digne no pot ser opcional. La necessitat és urgent, i la resposta política ha de ser-ho també. A Andorra, en canvi, la situació continua encallada. L’oferta d’habitatge assequible és clarament insuficient i les mesures impulsades fins ara no han estat a l’altura del repte. Mentrestant, el debat s’allarga, les propostes s’aparquen i els preus no deixen de pujar. No es tracta de reinventar res, sinó de mirar què funciona fora i adaptar-ho amb criteri i responsabilitat. Cal passar de l’anàlisi a l’acció, perquè el dret a l’habitatge no pot continuar depenent de les circumstàncies del mercat. Governar és també saber escoltar i actuar a temps. I ara, el temps comença a ser un luxe que moltes persones ja no tenen.
