La Maison de la Paix de Ginebra (Suïssa) s’ha bolcat aquesta tarda amb un acte multitudinari organitzat per l’Oficina de la representant especial del secretari general de les Nacions Unides per als Infants i els Conflictes Armats, Andorra i Malta, amb el nom ‘Prove it matters’, on ha assistit convidat el cap de Govern, Xavier Espot, qui en el seu discurs ha volgut refermar que “l’educació és l’eina més potent que tenim els Estats per fer front a la pobresa i per fer progressar a la societat”. A més, el mandatari ha adreçat un missatge envers les institucions internacionals demanant que els infants que són víctimes dels conflictes armats “han de ser una prioritat de les nostres agendes per proveir-los de mesures que garanteixin la seva seguretat i educació“.
Una altra de les situacions que ha exposat el cap de Govern en el seu manifest per a la pau col·lectiva i per rebutjar així la violència i assetjament que pateixen “milions d’infants al món a causa dels conflictes bèl·lics”, ha sigut “els atacs perpetrats als quals es veuen sotmesos a dintre de les escoles i els hospitals“, indrets on s’hauria de garantir la seva protecció, i “que deixen patents seqüeles inesborrables tant físiques com emocionals”. Aquesta idea s’ha lligat intrínsecament a la garantia de reforçar els sistemes educatius, un aspecte que Espot ha posat en relleu afirmant que si bé el Principat “és un país petit i amb uns recursos limitats, sí que és un exemple a seguir per al món en drets infantils“, sostraient que aquests han de “ser els mateixos per a tots”.
Les paraules del dirigent andorrà han estat aplaudides per la cambra suïssa, en la qual han sigut recollides i valorades entre els diferents assistents i conferenciants. Tot seguit, l’han precedit altres líders o representants d’entitats com Assatou Alassane, membre del Comitè de les Nacions Unides dels Drets dels Infants de Nigeria, qui ha esclarit que ha vist a nens d’Àfrica “traumatitzats amb la por reflectida als seus ulls pel fet de no tenir cap protecció garantida“. Aquesta també ha desprès que cal enfortir els lligams i les col·laboracions entre les institucions de caràcter internacional per fer que les veus dels joves “puguin ser escoltades”.
De fet, aquest ha estat el missatge més repetit per part de la major part dels ponents, com el de Junior Nzita, president de Peace for Children i autor del llibre ‘Si la meva vida com a nen soldat pogués ser explicada’, qui ha relatat, amb molta emoció i amb entrebancs, que amb 12 anys va haver de ser apartat dels seus joguets per uns homes armats que el van reclutar a la força per “enfondir-se i endinsar-se en una guerra que ni jo mateix comprenia”. Amb una reflexió molt madura i sensata ha conclòs la intervenció afirmant que la seva vida no s’ha de limitar pel que va haver de viure, sinó per “garantir un futur als nous creadors de la pau, els joves”.
