Les eleccions al cor d’Europa han marcat una directriu important: hi ha canvi de rumb polític. Des d’Espanya, passant per França i arribant fins i tot a Europa de l’Est, els partits conservadors i liberals han millorat fins al punt que han guanyat les eleccions.
En aquests moments, tenim a Meloni a Itàlia, Macron a França, Merz a Alemanya, Milei a l’Argentina, Trump a Amèrica i, a part de tot això, una tendència de la dreta extrema o alternativa en creixement. Fins i tot tenim partits orientats a l’esquerra que juguen a fer un pas al centre per tenir més votants.
Cal parlar d’Alice Weidel, líder del partit Alternativa per Alemanya, conegut per ser d’extrema dreta. Weidel, dona lesbiana amb parella i amb fills, lidera un partit teòricament molt conservador. És cert que ella nega casar-se, ja que pensa que el seu no és un matrimoni com a tal.
Alemanya és digna d’estudi, perquè sí, ha guanyat la CDU/CSU, però sense majoria. Ha guanyat sobretot en domini de l’antiga Alemanya occidental. Mentre que sota domini Oriental, guanyen els partits extrems. Alternativa per Alemanya ha vençut en els territoris que antigament eren comunistes, i no només això és important, sinó que partits d’extrema esquerra també treuen molt rendiment d’aquesta localització.
Per un costat, tenim que cada cop queda més lluny la crisi i el trencament del sistema de partits de fa més d’una dècada, i estem donant pas a nous escenaris però amb actors similars o coneguts. I si les aigües estan calmades, els partits antisistema són els que perden protagonisme.
Tornant a Alemanya, Merz i el seu partit han promès en campanya ser més estrictes amb les lleis d’immigració i així poder restar vots a Alternativa per Alemanya. Merz ha deixat clar que no hi haurà govern amb Weidel i tot apunta al fet que hi haurà una gran coalició entre dreta i esquerra (CDU i SDP) per deixar fora de govern a Alternativa per Alemanya. D’altra banda, Weidel allarga la mà a Merz per poder governar amb més facilitat i d’aquesta manera representar molt millor el votat per part dels alemanys.
El centre d’Europa ja ha dictat sentència sobre les polítiques que ha de tenir Europa en els propers anys. Ara bé, cal veure si els nous escenaris que es dibuixen poden atorgar estabilitat i govern per als anys entrants.
També cal veure quina serà la posició d’Alemanya en les encruades globals que pateix el planeta. S’ha de veure quina és la posició germànica davant la guerra d’Ucraïna o si la visió amb el conflicte palestí continua sent el mateix.
