L’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACODA) ha comparegut aquest dimecres davant la Comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible, a través de la qual el president de l’entitat, Miquel Àngel Armengol, juntament amb la gerent Mònica Dalmau, ha subratllat la necessitat de millorar la gestió dels abocadors de terres i pedres, destacant que l’actual situació suposa costos elevats i problemes logístics per al sector de la construcció.
Armengol ha explicat que la creació d’abocadors a cada parròquia facilitaria el desenvolupament de les obres sense haver de transportar grans volums de material a punts allunyats, reduint així la presència de camions a les carreteres i evitant despeses innecessàries. “Tots els camions que van en la mateixa direcció, amb la mateixa carretera i tota la producció al mateix moment, concentren riscos en molt poc temps”, ha advertit. Així mateix, ha defensat que aquesta mesura podria contribuir a la millora de determinades zones del país, aprofitant aquests abocadors per reomplir forats i crear futurs espais de valor urbanístic.
El president de l’ACODA ha recalcat que els abocadors de terres i pedres no han de ser assimilats als de residus generals, ja que aquest tipus de material pot tenir una reutilització beneficiosa per a la millora de finques agrícoles. “És urgent definir quins abocadors necessitem i reservar les zones corresponents”, ha afirmat, incidint en la necessitat d’una millor planificació per part de les administracions públiques, tot reivindicant la necessitat de fer reserves de sòl a totes les parròquies per crear abocadors nacionals de residus, ja que actualment només hi ha un abocador i mig en funcionament. “Això no és sostenible ni econòmicament ni ecològicament”, ha advertit.
En la seva intervenció, Armengol també ha destacat la importància de determinar quina capacitat de creixement urbanístic pot assumir Andorra a llarg termini. Segons el president de l’ACODA, s’ha de definir un sostre demogràfic clar i els equipaments necessaris per donar-hi resposta. “Tenim colls d’ampolla en infraestructures com carreteres i escoles que marcaran els límits del creixement possible”, ha explicat. A més, ha recordat que l’evolució del sector en els darrers 25 anys ha estat marcada per canvis en el nombre de treballadors, superfície construïda i inversió pública, especialment després de l’aprovació de la llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LOCTU) l’any 2000, la qual va generar un efecte crida en el sector.
Sobre la qüestió de les quotes de creixement, Armengol ha insistit que el sector de la construcció necessita una regulació estable que eviti pujades i baixades sobtades en l’activitat. “No podem permetre que en 10 anys creixem tot el que hauríem de créixer en dos anys”, ha alertat, recordant els efectes negatius que aquesta dinàmica va tenir en el passat, amb cicles de sobreproducció seguits de paràlisis en el sector. També ha recordat que la crisi sanitària de la COVID-19 va provocar una reducció dràstica en l’entrada de nous projectes, mentre que la guerra d’Ucraïna va impactar en l’augment dels costos de construcció. A més, el setembre de 2022 es van visar més de 350.000 metres quadrats de construcció, un altre exemple d’efecte crida generat pels canvis normatius.
Aquesta planificació hauria de permetre a cada corporació comunal gestionar les seves pròpies quotes de creixement dins d’un marc global establert per les autoritats nacionals. “Els comuns han de poder programar lliurement les seves quotes, però sense sobrepassar el sostre total del país”, ha subratllat. En aquest sentit, ha advertit sobre el perill d’un creixement descontrolat, el qual podria generar desequilibris i dificultats de gestió en les infraestructures del país. “Estem tornant a copiar els errors del 2009-2010”, ha alertat, assenyalant la necessitat d’un sistema de quotes per garantir un desenvolupament sostenible i evitar fluctuacions dràstiques en el sector.
Per abordar aquestes qüestions amb rigor, Armengol ha proposat la creació d’una taula tècnica amb la participació d’experts del sector i representants institucionals. Segons ha explicat, aquest organisme hauria d’incloure tècnics especialitzats, representants dels comuns, enginyers, arquitectes, i també membres de l’administració pública. “Nosaltres ens oferim a formar-ne part perquè podem aportar coneixement i experiència”, ha assegurat, indicant que també podrien participar altres entitats com la Cambra de Comerç o la Confederació Empresarial.
