Recordo quan, ja fa molts anys, a les Festes de Moros i Cristians del barri de Sant Blai jo em vestia de mora i participava en la comparsa dels Pacos, la que per mi era la més divertida perquè simulàvem que anàvem borratxos.
Doncs aquest Nadal passat també vaig aprofitar per mostrar-li al meu marit un trosset de la festa que també hem pogut veure aquí a Andorra. Però no és comparable amb les veritables festes.
Així que el vaig portar a Villena al Museu del Festero.
En el cas dels Moros i Cristians de Villena el seu origen es remunta a la fi del segle XV, quan la Verge de les Virtuts va ser proclamada patrona de Villena i advocada contra la pesta negra. La seva imatge va ser col·locada en un Santuari construït a 7 km de la ciutat, al qual els ciutadans van fer vot d’anar a visitar-la dues vegades l’any, una al març i una altra al setembre. Actualment, és la imatge de la patrona la que és portada a la ciutat a finals d’agost, en romeria, perquè presideixi les festes en honor seu.
En aquestes festes de Villena destaquen les seves espectaculars desfilades, com l’Entrada i la Cavalcada, en què participen tots els festers a ritme de música composta expressament per a les festes. A més, tenim les Ambaixades i Guerrilles, que es representen al magnífic escenari del seu Castell de la Talaia; o actes més solemnes i emotius com la Processó, l’Ofrena i les arenes de banderes davant la Verge de les Virtuts, la seva patrona.
Per tant, la festa de Moros i Cristians de Villena se celebra entre el 4 i el 9 de setembre en honor a la Mare de Déu de les Virtuts i està reconeguda com a Festa d’Interès Turístic Nacional.
Al Museu Fester de Villena es troben col·leccions que recullen, entre altres coses, una mostra molt completa del que són les festes de moros i cristians de Villena i atén, sobretot, l’aspecte històric d’aquestes, la seva tradició i la seva antiguitat, sent els materials del segle XIX els més antics i preuats que conté i que permeten que es perpetuï el coneixement del període més antic de les festes de moros i cristians i de les comparses. S’hi afegeixen tots els objectes del segle XX que, si bé són més moderns, no són menys importants, ja que permeten conèixer l’evolució que han patit les festes de Villena al llarg de tot el nostre segle. Tots ells han estat donats amablement pels seus antics propietaris.
A més dels vestits, el museu conserva una col·lecció de les armes i utensilis utilitzats per les comparses a les desfilades, com espases, llances, gumies, becs, etc., així com els estendards i banderes de totes les comparses.
A més, no hem d’oblidar que a Andorra la tarda del darrer diumenge de juliol durant les festes de Sant Julià de Lòria, se celebrava, segons ens la descriu Joan Amades, al Costumari Català, La guerra entre moros i catalans:
A la tarda tenia lloc una mena de comèdia o pantomima, que figurava una brega entre moros i catalans. Hi intervenia molt la gent. Tots anaven armats amb escopetes i pistoles, pedrenyaleres i de pistó, i engegaven una gran quantitat de trets. Hom jutjava de la importància de la festa per la pólvora que s’hi consumia. Hi havia hagut anys que havien aplegat gairebé totes les armes de foc de la Vall, per tal d’engegar més trets i de poder fer més soroll.
Finida aquesta representació, ballaven una variant del ball pla. Hi prenia part tothom que volia, però els actors de la batussa entre sarraïns i catalans tenien certa preferència i trobaven balladores amb més facilitat. Era costum com a gest de valentia que ballessin amb les escopetes penjades al coll.
I amb aquesta descripció us deixo fins a la propera setmana.
