La parròquia d’Ordino ha viatjat en el temps cap a l’Andorra del segle XX durant una estona aquesta dijous a la nit. El concert Jardins d’Areny Plandolit, sota el títol ‘Engrunes del Patrimoni’, que ha organitzat la Fundació ONCA, ha rememorat melodies populars andorranes que daten del 1925. ‘Jo mai vinc’ o ‘Aucellet que vas volant’, han estat algunes de les peces musicals que el públic ha pogut escoltar durant la vetllada, que tenia per objectiu reivindicar aquest patrimoni cultural del país.
“Hem pogut escoltar un concert de música tradicional andorrana”, ha explicat el director musical de la Fundació ONCA, Albert Gumí, que ha afegit: “Hem pogut recollir cançó tradicional del país, harmonitzar-la i reinterpretar-la per oferir-ne una millor versió, és una manera de recuperar patrimoni musical i posar-ho a l’abast de tothom”.
Aquests temes musicals eren bàsicament cançons cantades sobretot a veu per padrines en celebracions puntuals, com per exemple la matança del porc. Les van deixar escrites en manuscrits en el segle XX i l’any 2022 es van recuperar. Un any més tard, es va fer una mostra d’aquestes peces en les jornades europees del patrimoni mitjançant un duet a càrrec dels artistes Laura Garcia i David Font. La iniciativa va agradar tant, que la Fundació ONCA i els mateixos artistes van decidir afegir-hi percussió i instruments de corda, formant d’aquesta manera un octet que s’ha pogut veure aquesta nit. “Primer va ser per mostrar aquest cançoner popular que recentment s’ha recuperat i ara és fer-lo veure perquè vam tenir una molt bona resposta i vam dir que ho havíem de potenciar”, ha assegurat David Font, músic i compositor.
“Des de la Fundació ONCA estem intentant crear un corpus de música clàssica andorrana”, ha relatat Gumí, que ha agregat: “Per fer-ho, es tracta, en aquest cas, d’agafar velles cançons que van ser recopilades del cançoner de música tradicional d’ara fa més de cent anys i se li dona una nova dimensió, afegint-hi a la veu, -que és l’origen de les cançons-, guitarra, percussió i un quintet de corda que li donen una dimensió més clàssica a aquestes cançons”.
Aquest procés d’afegir més instruments a les peces originals ha suposat tot un aprenentatge pels músics. “Afegir la corda ha estat un procés molt enriquidor i ens ha fet créixer com a músics, la proposta que ens ha fet l’ONCA ens ha fet treballar de valent, i aprendre a escriure per corda en el meu cas. El resultat final pensem que és molt bonic”, ha declarat Font.
