Avui celebrem a totes les llars del nostre estimat país un dia molt especial i festiu per tothom, rebent així la visita dels nostres familiars, amics i coneguts per asseure’ns tots junts a taula. No faltaran en el dia de Sant Esteve el plat emblemàtic i uns dels abanderats de la cuina catalana, els canelons. El més interessant, a banda del seu explosiu sabor, és la història que tenen al darrere, la qual no tots coneixen i que es remunta a segles enrere. Així, la tradició diu que, després del dinar de Nadal, els restes del rostit, ja sigui de carn, porc, vedella o ànec, es reutilitzin per preparar aquest plat tan característic. Val a dir que avui en dia, els canelons s’han convertit en un símbol de l’amor a la cuina tradicional, de la convivialitat familiar i cada cop més modernitzats i innovadors!
El seu origen no és cap secret, troba el bressol a Catalunya i a l’època medieval, tot i que no de la forma exacta que concebem en l’actualitat. La pràctica de reaprofitar les sobres de carn cuita per preparar un nou plat té les seves arrels en una necessitat pràctica: aprofitar els aliments per evitar malbarataments, especialment després d’un àpat copiós com el d’aquest passat dinar de Nadal. A mesura que la cuina catalana s’ha anat refinant i incorporant així influències de la gastronomia italiana, els canelons han adoptat la forma que tots coneixem; amb la pasta farcida de carn i coberta de salsa beixamel, gratinada al forn.
Altrament, és important recalcar que, malgrat que els canelons es poden gaudir en qualsevol època de l’any, és durant les festes nadalenques quan es viu la tradició amb més intensitat. I avui Sant Esteve, més que mai, perquè tot just després de l’àpat de Nadal, moltes famílies del Principat preparen canelons amb les sobres del dia anterior. Una festivitat celebrada a tota Andorra, Catalunya i Espanya, i que dona una excusa perfecta per reunir-se al voltant de la taula una vegada més i gaudir d’aquest plat reconfortant i que aporta tant de brillor i color a la nostra taula. Així, els canelons s’han convertit en una mena de tancament de les celebracions nadalenques, fent que la cuina es transformi així en un vincle entre el passat i el present.
Resulta interessant esmentar que, passat el temps i els anys, les versions dels canelons han evolucionat i s’han diversificat. De manera que hi ha qui els farceix amb verdures o combinacions de carn i marisc, una opció que també complau als que opten per versions vegetarianes, utilitzant verdures com a substitut de la carn. A més, en la cuina moderna es fa servir salses diverses, com la de tomàquet o la salsa d’albergínia, la qual ha enriquit encara més les variacions més tradicionals.
Tot i aquestes innovacions, la recepta convencional dels canelons ha constat sempre de restes de carn, pasta de canelons, salsa beixamel, formatge ratllat i un rajolí d’oli d’oliva. Això sí, a Sant Esteve, fins als canelons més típics continuen reflectint un plat propi de la gastronomia i la manera de viure de les famílies andorranes: una obra d’art culinària que fomenta la reutilització i l’aprofitament, i que simbolitza la calor de la llar i la convivència.
