Naiara Liñán

Molt contenta i orgullosa del treball fet fins ara. Aquestes victòries són el reflex de la constància i els esforços diaris, i em donen encara més motivació per continuar millorant i assolir nous objectius.

Tinc l’Open del Canadà G2 i l’USA Open G2 a principis de febrer. Ja hi vaig participar l’any passat, i aquest cop l’objectiu és aconseguir una medalla, ja que ser certamen G2 significa que tenen un nivell més alt. També prendre part a l’Open G2 d’Holanda al març, i estic considerant algun altre G1 internacional, com el de Manchester, també previst per al mes de març, on el principal objectiu és passar rondes i optar a medalla per pujar al rànquing mundial.

Doncs sí. I cert és que per complementar-lo és vital rebre més ajuda econòmica per part del Govern, ja que aquestes competicions suposen un esforç important, tan a nivell físic com econòmic.

Sí, a llarg termini tinc diverses cites importants. A l’abril m’agradaria participar en algun dels President’s Cup G3, sigui a l’Àfrica o a la Xina. Són esdeveniments de molt alt nivell i mai he participat en competicions així ni tan llunyanes. D’altra banda, al juliol competiré en un G4 a Corea, una cita que em fa molta il·lusió perquè és una competició molt especial: el tatami té forma de diamant i no et pots sortir, així que serà una experiència única. Ja que estaré a Corea aprofitaré per competir també en el G2 que es disputarà la setmana següent. Finalment, com has dit, l’objectiu principal serà el Mundial a l’octubre.

Així és. L’objectiu principal és poder arribar lluny, passar rondes i, si és possible, optar a una medalla. Aquests campionats tenen un nivell altíssim amb rivals de gran rànquing mundial, així que no és gens fàcil. Malgrat això, ja hem pujat bastant en el rànquing durant aquesta temporada, i m’agradaria continuar escalant posicions per acostar-me al top32 mundial i així poder participar en un Gran Premi.

I tant. Estic molt contenta amb l’evolució d’aquest curs. He aconseguit medalla en tots els G1 internacionals en què he participat fins ara, i això m’ha permès sumar punts a poc a poc i anar escalant posicions en el rànquing. Estar entre les 50 millors és un gran pas, però encara queda feina per fer.

Segons el meu entrenador – Juanjo Padrós – estic aproximadament al 60% del meu màxim potencial, així que encara queda molt marge de millora. Això em motiva encara més per continuar entrenant i donar el millor de mi a cada competició. En afegit, estic molt satisfeta perquè durant aquest 2024 he aconseguit pujar 48 posicions al rànquing mundial, un avenç molt significatiu que reflecteix la feina feta.

Sempre m’he fixat objectius a curt, mitjà i llarg termini, però no em poso un límit concret. Crec que el sostre depèn de l’esforç, la dedicació i les oportunitats que sorgeixin. Vull continuar treballant al màxim per veure fins on puc arribar, el meu objectiu principal són els Jocs Olímpics de Los Angeles de 2028. De moment, les fites aconseguides em fan creure que puc aspirar molt amunt. El més important és mantenir-me enfocada, continuar creixent i gaudir del camí.

Sí, seran una cita molt especial i representar Andorra com a màxima representant és un honor. El meu objectiu és donar el millor de mi mateixa i lluitar per aconseguir una medalla. Competir en aquest tipus d’esdeveniments és una experiència única, i m’estaré preparant intensament per arribar en les millors condicions possibles i fer un gran paper.

Classificar-me pels Jocs Europeus del 2027 és un pas molt important en la meva carrera. Em sento molt motivada i l’objectiu serà clar: competir al més alt nivell i demostrar que puc estar entre les millors. Ara mateix encara queda temps, però l’experiència que vagi acumulant fins aleshores serà clau per arribar-hi al màxim nivell i amb possibilitats reals d’aconseguir un bon resultat.

Ara estic en la meva tercera temporada al CAR de Sant Cugat, i és un entorn molt competitiu i exigent, però m’he adaptat al 100% i m’hi sento molt bé. He fet molt bones amigues i considero que és una experiència que m’està ajudant a créixer com a esportista. Tot i això, com he dit, crec que seria necessari rebre més suport per part d’Esports, ja que no puc gaudir dels serveis bàsics del CAR si no els pago jo mateixa. Això inclou serveis essencials com la fisioteràpia, l’atenció mèdica o els àpats. Crec que tots els esportistes andorrans hauríem de tenir accés als serveis bàsics en qualsevol centre d’alt rendiment, perquè són imprescindibles per al nostre rendiment i salut.