El terme refugiat sempre ha estat vinculat a persones extremadament precàries o sense recursos per subsistir en un lloc determinat. Ara bé, si posem atenció a la definició de diccionari, un refugiat és una persona que ha marxat del seu indret per motius polítics i que ha estat acollida a un altre indret.
Andorra està en una situació molt complexa, ja que de veïns té a dos dels estats que més pressió fiscal hi ha pel Sud d’Europa. Des de la pandèmia fins ara, l’increment dels impostos a altres llocs ha fet que el Principat sigui un indret acollidor per a tot tipus de persones que volen invertir o estalviar diners. A Andorra han vingut des d’inversors de borsa i professions liberals a creadors de continguts de xarxes.
Aquesta onada de persones amb diners que venen al Principat no ho fan per l’atractiu i l’estil de vida que hi ha, ho fan per evitar una pèrdua massiva de diners. Aquests fets han generat una polèmica tant a Andorra com als països d’origen. S’han apel·lat a les idees de redistribució i igualtat, però la realitat és una altra.
Al país dels Pirineus cada cop més es veuen vehicles d’alta gamma, productes de luxe i projectes grandiloqüents que desdibuixen la realitat del territori. El preu de lloguer i compra dels pisos són en part responsabilitat d’aquesta onada de refugiats.
Les víctimes d’aquesta onada és Andorra i la seva gent. Es veu com cada cop hi ha més torres i ‘gratacels’, vehicles d’alta gamma, però per contrapartida hi ha més problemes per a la gent d’aquí, per pagar un lloguer o comprar una casa. Els efectes i les influències d’inversors i refugiats fiscals modifica el nostre panorama i clima econòmic, social i polític.
