- El cas Metayer és el paradigma del secretisme, el patrimonialisme i la pèssima gestió informativa que caracteritza el mandat socialdemòcrata
LA TRIBUNA PER ANDRÉS LUENGO
La gestió de l’afer Metayer encarna i resumeix algunes de les maneres de fer política que estan cavant la tomba del primer experiment socialdemòcrata de la democràcia andorrana: un injustificat i molest complex de superioritat moral, un suposat do de la infal.libilitat que els eximeix d’explicar al poble –que tampoc no els entendria– els motius de les decisions preses, i un molest secretisme que esquitxa tota l’agenda política, des dels grans temes d’estat fins a qüestions possiblement menors com la que ens ocupa avui. Probablement, la raó profunda d’aquesta actitud sigui un altre complex: ara, el de fortalesa assetjada, que fa que de secretaris cap amunt tothom veu enemics a cada cantonada i s’adoptin posicions ultradefensives. I tot plegat, amanit amb una pèssima gestió informativa. El cas Metayer n’és el paradigma. La destitució de l’exdirectora dels Petits cantors es va acordar divendres; dilluns se li va comunicar oficialment, però encara avui se’n desconeixen els motius oficials. Alís es remet a Vela, i Vela, al Consorci… que integren el comú i el ministeri. Kafkià i un pèl ridícul, si no fos perquè aquest joc del gat i la rata es fa a costa dels 200.000 euros de diners públics que cada any li injecten les institucions al Cor. El ciutadà –i no només els pares dels cantaires– mereix que el tractin com el contribuent que és, amb el dret consegüent a estar informat del que es fa amb els seus quartos. Amb el silenci que amb aquest i tants altres temes practica el Govern no només s’alimenten les teories conspiratives, sinó que es comença a perdre la raó. Si és que es pretenia tenir-la, és clar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
